HIVERN

INVIERNO

Una nova estació ha arribat, i nosaltres moltes coses hem descobert !!

Des de la tornada de les Vacances de Nadal, els nostres petits han realitzat múltiples activitats en les que emprant l´observació, experimentació i la manipulació, hem après les característiques pròpies d´aquesta estació…

TALLERS.PSICOM.FINA. P-2

P-2.TALLERS

TALLERS. P-2

P-2 TALLERS

TALLERS P-2


 

Malgrat sigui hivern, sovint fa solet i ben abrigadets ens encanta sortir al pati a jugar !!

PATI P-1

PATI P-1

PATI P-1

P-1 PATI


 

També ens agrada molt anar a la sala de jocs !!  Ens ho passem pipa !

 

BIEL. JOC SIMBOLIC. P-2

 

Jugant podem ser metges, mares, botiguers, cuiners….i imitar tot allò que ens ve de gust…..

Juguem lliurement…sense cap instrucció….

JOCS. P-2

JOCS. P-2


 

Ens agrada també molt anar a l´aula sensorial…. son moments molt tranquils i màgics…. Anem en petits grups, i juguem amb la llum i la penumbra…tot amb música relaxant…. sempre ho fem en petits grups….

 

SENSORIAL P-1

SENSORIAL P-1

SENSORIAL P-1

SENSORIAL P-1

SENSORIAL P-2


 

 

 

Segons ha publicat recentment la Revista Science, les persones bilingües posseeixen una major capacitat de comprensió, ja que el fet de dominar dos llengues obliga al cervell a resoldre un conflicte intern entrenant així la ment. Aiximateix, les persones que parlen dos idiomes tenen una major capacitat per percebre canvis en el seu entorn.

Els experts recomanen que els nens comencin quant mes aviat millor amb l´aprenentatge d´un idioma, ja que el cervell d´un nen entre els 0 i els 6 anys té una gran capacitat per adaptar-se. Si el aprenentatge es deixa per edats més avançades, la capacitat d´adaptació és menor i no s´interioritza com una cosa natural, sinó que es converteix en un procés molt més acadèmic.

A la nostra escola, com ja sabeu, fem anglès de manera habitual. Cantem, ballem, fem bits, expliquem alguns contes…. A hores d´ara, els nostres nens ja començen a saber-se moltes cançons !!

 

ENGLISH SONGS. P-2.

 


 

DESENVOLUPAMENT INFANTIL (7 A 12 MESOS)

 

P-0 ROQUE

PSICOMOTRICITAT. P-0

PSICOMOTRICITAT. P-0

 

————————————————————————————————————————————-

LA INTERACCIÓ SOCIAL I LA IDENTITAT

Com a adults, ens podem alguna vegada preguntar com hem arribat a ser la persona que som avui. Perqué penses, sents,i reacciones de la manera en que ho fas??… La identitat ajuda als nens a entendre qui son i també el lloc al qual pertanyen en aquest mon tan gran i complicat. La identitat, els ajuda també a enfortir la seva personalitat.

La formació de la identitat comença sent un bebé.

Tenir una identitat, significa que s´enten que una persona es única, que tots som diferents i que pertanyem a llocs diferents. Les interaccions socials dels mes petits els ajuda a coneixer-se a si mateixos i a tenir un fort sentit de la identitat. Per la formació de la identitat, tot és important: El paper que tenen en la llar, el que passa amb la seva familia i també amb els amics…tot és important !!

LA IMPORTANCIA DE LES PRIMERES RELACIONS

Les primeres relacions d´un nen per norma general son amb els pares, però a mesura que el nen creix, les relacions també comencen a canviar. Amb aquestes interaccions el nen descobreix les seves competències, la seva independència i les seves preferencies.

La formació de la identitat, requereix  d´un context social. Els nens necessiten interaccionar amb altres persones.

Els nens petits son molt sensibles observadors d´altres persones i estan fent continuament connexions entre la forma que veuen com els altres es comportes i els ajuda a entendre  els sentiments o estats mentals que a ells els hi genera, la qual cosa els permet construir el seu sentit d´identitat.

 

Resultado de imagen de dibujos de niños aprendiendo ingles

 VIDEO 21. MOMENTS. INTERACCIÓ. P-0.  (SON 6 VIDEOS)
———————————————————————————————————————-

 

LÍMITS

 

Resultado de imagen para dibujos de normas y limites en casa

POSAR LIMITS SENSE DRAMES

Els primers que no estan d´acord amb l´establiment de límits en el procés educatiu son els propis nens. No hi ha millor manera de veure el costat mes fosc de qualsevol nen que marcar-li un límit que no contemplava. Fins i tot, el nen mes dolç es pot transformar quan es trova front a la frustració que suposa tenir que respectar un límit que abans no existia. Es per això que a molts pares els hi costa molt establir límits i fer-los valer. El pànic i la desolació que els hi produeix enfrentar-se al nen enfadat  es tal que se han desenvolupat  teories evolutives  basades en reduir al mínim els límits, la qual cosa es un greu error, ja que a dia d´avui les darreres investigacions en el camp de les neurociències, avalen el fet de que els límits son essencials en l´educació del cervell.  Aquesta afirmació es defensa perquè existeix tota una regió del cervell dedicada exclusivament a fixar límits, fer-los valer i ajudar a les persones a tolerar la frustració que suposa el seu compliment. Aquesta regió es la escorça prefrontal del cervell i es la zona mes important per aconseguir la felicitat.  Quan les persones tenen danyada aquesta regió, no son capaços de regular els seus enfados, no respecten els límits i no poden respectar les normes socials per aconseguir les metes que desitgen.

En l´ambit educatiu, els límits son una clau fundamental en el desenvolupament del nen. Sabem que la capacitat de fixar els seus propis límits i de controlar-se son els millors indicadors d´exit acadèmic i social.

LA ACTITUD PER POSAR ELS LIMITS

Imagina´t que el teu bebè d´un any s´asseu al terra de la cuina, obre la porta que esta sota de la aigüera i descobreix un munt de detergents, pastilles pel rentavaixelles i ampolles de llegiu….Que faries?… Sense cap dubte retiraries qualsevol producte que el nen hagués agafat, tancaries la porta i allunyaries al nen de l´armari. No es així??… Doncs molt be !, perquè posar límits amb eficàcia i sense drames requereix d´aquesta actitud: La actitud de saber que el que estas fent es bo pel teu fill. La actitud de que no hi ha res a discutir i la de tenir la certesa de com va a acabar l´escena. 

Quan el teu fill va a pegar a altre nen, va a saltar des d´un lloc massa alt o ha decidit que agafarà el movil que tu no vols que agafi, la teva actitud hauria de ser tan immediata, clara i segura com quan agafa l´ampolla de llegiu o detergent. Simplement, no permetis que passi allò que no vols que passi.

Posar límits a las conductes poc adequades es mol important, perquè estem evitant que s´estableixin connexions entre neurones que no van a afavorir el seu desenvolupament intel·lectual, emocional i social.

Per exemple:

Un  nen vol la joguina d´altre nen i decideix pegar-lo per aconseguir-la. En aquest cas el nen sent la satisfacció d´haver-ho aconseguit encara que estigui trencant una regla social molt important. Si pel contrari posem un límit evitant que el nen es quedi amb la joguina, evitem també que s´estableixi esa connexió i que el nen repeteixi la conducta.

Posant límits, no sols tallem les conductes no desitjades, la qual cosa ajuda a millorar l´autocontrol del nen, sino que facilitem que busqui altres alternatives, amb la qual cosa el nen serà mes flexible i adaptable.

QUAN COMENÇAR A POSAR LIMITS

Quan el nado esta al ventre matern, no coneix cap límit. El nen es un amb la seva mare i no hi ha cap barrera que els separi.

Fora del ventre matern, les coses ja no son iguals…De vegades, la mare tindrà que anar al bany, o a duxar-se, o a vestir-se… En aquests moments, la mama no pot estar amb el bebè, i a partir d´aqui hauran molts altres moments en els quals no aconseguirà el que vulgui. En aquests primers moments, els límits venen sols i son inevitables

Les primeres ocasions en les que un papa o mama han de posar límits, solen aparèixer quan el bebè comença a tenir una mica de moviliitat.  Podeu tenir al bebè en braços i que ell intenti tirar-se al terra…o intentar voltejar-se quan se li vol canviar el bolquer…. En aquests moments, es important recordar la regla de l´ampolla de llegiu: Tu creus que es bo que el nen es tiri al terra?…Es possible canviar-li el bolquer a un nado que s´està voltejant ???….Evidentment, no. Per tant, amb l´esperit de l´ampolla de llegiu en ment, et recomano que agafis al teu fill amb calma i amb afecte, però amb confiança.  Per descomptat que pots gaudir una i mil vegades de veure com es volteja, com explora alguna cosa que ha vist al terra, però si en aquest moment el que tu realments vols i necessites es canviar-li el bolquer, prova a agafar-lo amb fermesa i calma i dir-li amb dolçor “ Ara no”, o “Espera una mica”. Així aconseguiras que el teu fill comenci a fer una associació que l´ajudarà tota la seva vida.

“Malgrat vulgui algo……soc capaç d´esperar una mica”

De vegades, els límits no son tan fàcils com demanar al nen que esperi una mica per fer el que vulgui….Conformi vagi creixent haurà vegades que haurem de substituir el “ara no” pel “no”. Tanmateix, el principi d´aplicació es el mateix: Quant mes segur, clar, tranquil i càlid sigueu a l´hora de dir “no”, mes fàcil serà pel teu fill entendre-ho

Suposem que el te fill ha esmorçat molt aviat i vol veure uns dibuixos abans d´anar al cole. Llavors va i encen la televisió. En la teva casa hi ha una norma molt clara, i es que els dies de cole no es veu la televisió pel mati. Es cert, que el teu fill s´ha despertat aviat, i ha esmorçat molt ràpid, tanmateix ningú ha alterat la regla del televisor. En aquest cas, pots apagar la tele sense dir res, o apropar-te al nen amb afecte i reconèixer-li que ha esmorçat molt be, i explicar-li que malgrat no pot veure la tele, pots  seure amb ell cinc minuts i llegir-le un conte. Com podeu veure,malgrat  en ambdós casos el límit es farà respectar, la forma de fer-ho valdre pot tenir conseqüències molt diferents.

 En el primer cas, el mes probable es que el nen esclati de rabia contra tu, mentre que en el segon cas probablement respectara la decisió i l´acceptarà de bona gana.

Com podeu veure, n´hi ha moltes formes de fer valer els limits, i mentre que unes poden provocar tempestas i aconseguir que la relació pares-fills es vagi deteriorant, altres poden prevenir conflictes al temps que construeixen confiança mutua.

Com posar límits per a que el nen els entengui i els interioritzi i com evitar que sigui una experiència traumàtica per ell o per vosaltres pares ??

.-Aviat. Si poses un límit la primera vegada que observis una conducta que no t´agrada o creguis que no es adequada, evitaràs que es produeixi una primera connexió negativa en el cervell del nen, i per tant tindràs menys feina a fer en un futur, perquè estaràs evitant que la conducta negativa es desenvolupi.

.- Abans. Quan vegis que el teu fill/a vol fer alguna cosa que consideris perillosa o negativa, intenta frenar-lo abans que ocurreixi. Al igual que amb el punt anterior, evitar una conducta no desitjada abans de que ocurreixi  es mes efectiu que corregir-la vint vegades una vegada que el nen hagi adquirit el hàbit. La qual cosa, estalvia molta feina.

.-Sempre. El fet d´aconseguir que un nen desisteixi d´una conducta poc apropiada, no vol dir que no torni a intentar-ho. Els nens son curiosos i persistents per naturalesa. La clau per a que els límits es facin valdre esta en que aquests siguin clars i presents en el seu cervell en tot moment.

.-Consistentment. De res serveix que el papa no li deixi veure els dibuixos pel matí, si la seva mare ho permet de quan en quan…Es important que la teva parella i tu  os poseu d´acord respecte a quines normes i regles son importants per el desenvolupament i l´educació del vostre fill/a

.- Amb tranquil·litat. Part del secret de posar límits d´una manera efectiva consisteix en que els pares es mantinguin tranquils. Quan es crida a un nen o quan un papa es posa nerviós s´activa una part del cervell que pràcticament inutilitza l´escorça prefrontal que es dedica a gestionar els límits. En aquests casos, el nen no serà capaç d´entendre o aprendre el que estas intentant ensenyar-li.

.- Amb confiança. Una de les coses mes importants quan anem a guiar a algu, és que aquesta persona confii en que sabem per on l´estem guiant. Si el vostre fill veu que teniu clar el que pot  i no pot fer, es sentirà mes tranquil i mes motivat a l´hora de seguir les normes que l´indiques. I tindràs que discutir menys perquè sabra que no serà fàcil fer-te canviar d´opinio.

.-Amb afecte. Quan el límit es posat amb afecte, el nen entén a la perfecciio que no es un atac contra ell, sino simplement una regla que ha de complir. El seu grau de frustració serà molt menor, i tu seras capaç de fer valer el límit sense que la vostra relació es ressenti.

El secret de posar límits no consisteix en fer una escena dramàtica, sino en aconseguir que el nen actui de la manera que l´hem marcat. Podem posar una mica de joc al assumpte, la qual cosa rebaixara la tensió ,evitara que el nen senti culpa i l´estaras ajudant a que compleixi amb el que se li esta demanant. A mes a mes, pot ser una excel·lent oportunitat de jugar i enfortir el vincle entre vosaltres, en lloc d´erosionar-lo.

Hi ha altre part important que hem de tenir en compte a l´hora de posar límits: la necessitat del nen d´aconseguir les seves metes….Us imagineu com es sentiria un nen que mai mai aconseguís sortir-se amb la seva??…Segurament seria un nen molt insegur. Al igual que es important ensenyar al nen a conèixer i a ser capaç de respectar les normes, també es fonamental dotar-lo d´experiencies de les que surti airós en una situació en la que portava les de perdre. En aquest sentit, tan important es saber fer valer els límits com saber trencar-los.

 Tipus de límits:

. Límits inquebrantables: Son aquells que son indispensables per garantir la seguretat del nen: No ficar els dits al endoll, donar la ma quan creuem el carrer, no pujar a llocs amb certa altura, no beure l´ampolla de llegiu….i molts altres que entren en l´ambit del sentit comú i que tothom fa valer a la perfecció.

. Limits importants pel benestar: Aquests límits s´han de fer valer sempre o quasi sempre, doncs son importants pel desenvolupament del nen i el seu benestar.Tanmateix, pots fer excepcions molt comptades o matisos. Per exemple, es pot explicar al nen que no ha d´agredir a altre nen, malgrat se li pot reafirmar el dret a defensar-se si l´estan agredint. Tambe es important que mengi i sopi tots els dies, però si un dia en concret li fa mal la panxa, lo lògic es que no ho faci. Molts d´aquests límits tenen a veure amb els valors i normes socials: no es pega, no s´escup, no es menteix, no dir paraulotes, no menjar xuxes sovint, n´hi ha que esmorçar, dinar, sopar….

. Limits importants per la convivència: Son establerts pels pares per facilitar l´ordre i la convivència. Son normes que s´han de respectar, malgrat els pares poden relaxar-les els caps de setmana, quan estem de vacances, o tenim una visita a casa, quan ens ve de gust trencar la norma per necessitat o simplement perquè volem donar-li al nen la satisfacció de sortir-se amb la seva. Exemples: Hi ha que banyar-se tots els dies, no es menja al sofà, no es pren gelat despres de sopar, es menjen xuxes sols els caps de setmana, sols es pot veure una hora de dibuixos al dia, hi ha que raspallar-se les dents…

Tenir límits que el nen pugui trencar quan nosaltres ho concedim, ens permetrà ensenyar-li que a la vida s´ha de ser flexible i que algunes normes canvien en funció de les circumstancies, ademes de permitir-nos tenir una vida familiar mes adaptable. Si un dissabte a la nit,despres de passar el dia amb els avis, decidim quedar-nos a dormir amb ells, ni ens rentarem les dents, ni dormirem en pijama !!….Trencar les regles ajudara a que el cervell del vostre fill/a aprengui que  gaudir d´una vetllada gaudint amb els avis i els animals de la granja, pot tenir mes valor que seguir cada norma en cada moment.

—————————————————————————————-

El millor dels límits i dels reforçaments es que si s´apliquen be, des d´el principi, el cervell del nen consolidarà ràpidament hàbits adequats, que en lloc de obligar-nos a barallar pels mateixos temes una i altre vegada, permetran que segueixi avançant en la seva maduració.

                                      Resultado de imagen para dibujos de normas y limites en casa                                

Conclussions:

Ajudar als vostres fills a conèixer i a respectar els límits es una de les feines mes importants que pot tenir qualsevol pare de cara a afavorir el desenvolupament intel·lectual i emocional dels seus fills. No et sentis culpable per posar límits.Els límits estan presents des d´el naixement i forman part de la vida de qualsevol persona. Intenta posar els límits abans de que es produeixi la conducta, o al menys abans de que es converteixi en hàbit. Posa els límits amb la mateixa fermesa, calma i afecte amb la que li dones un petó al teu fill. L´estaràs ajudant a desenvolupar una part del seu cervell, (còrtex prefrontal), la qual cosa l´ajudarà a aconseguir les seves metes i a ser feliços durant tota la seva vida.

By: Paloma R. Pardo.

Psicologa Clínica. Col. 14262.

——————————————————————————————————————————————

 

 

 

 

 

 

 

 

 

LA NEUROCIÈNCIA RECOLZA LA METODOLOGIA MONTESSORI

La mà com a instrument del cervell.

 

Screen-Shot-2016-10-10-at-20.50.27

Un dels beneficis més evidents de Montessori en relació al desenvolupament neuronal, consisteix en l´us de les mans com a  instrument  d´aprenentatge. En els nens tan petits, les mans suposen la principal via d´entrada d´informació al cervell, i per tant juguen un paper molt important.

En un ambient Montessori, les presentacions dels materials i els grups de diverses edats permeten al nen aprendre tant a través de la imitació com a través de la seva pròpia activitat.

Les funcions executives

Les funcions executives, son les capacitats mentals encarregades de resoldre de manera conscient, voluntària i eficaç la gran majoria de problemes que se li presenten a una persona.

  • Flexibilitat cognitiva: Aquesta funció ens permet adaptar-nos a canvis en l´entorn o en les prioritats. S´activa quan hem de resoldre un problema
  • Control inhibitori: Inclou la capacitat de centrar la nostra atenció en una tarea malgrat les distraccions (concentració), de continuar amb la tarea fins finalitzar-la (disciplina) i de resistir els impulsos i respondre per tant d´una forma considerada (autocontrol).
  • Memòria de treball (o memòria operativa): Ens permet retenir informació en la ment per poder treballar amb ella. Ens permet relacionar idees i prendre decisions tot considerant la informació de la que disposem

 

muralesyvinilos_8629292__XL

 

Aquestes funcions executives, tenen un paper essencial en la nostra vida i és per tant molt important  afavorir el seu desenvolupament. En un ambient Montessori es treballen totes aquestes capacitats de manera indirecta, tant mitjançants l´us de materials com a través de l´establiment d´unes normes i límits dins de la llibertat de la que gaudeixen els nens a l´hora de triar el seu treball o joc.

49829172-retrato-de-curiuos-pequeño-bebé-en-el-pañal-sentado-pensando-la-expresión-de-curiosidad-e-interés-las-emociones-d

A l´escola, pintem molt !!! Ho fem contínuament amb diferents tècniques… Som uns artistes !!!

images (37)

 

 

 

 

ACTIVITATS. P-2 

ACTIVITATS. P-2

SOFIA PRIMERS MOMENTS. P-1

ACTIVITATS P-2

—————————————————————————————————————————————–

El treball i llegat de Maria Montessori, està basat en l´observació científica del nen. En les seves observacions, Montessori, va arribar a la conclussió de que l´absorció de l´ambient que es dona per part del nen en els primers 6 anys de vida està intimament rel.lacionat amb el moviment. La necessitat constant de moviment per part del nen serà la responsable de portar-lo a l´exploració i al descobriment, i per tant a l´aprenentatge.

Obeint a aquest principi de moviment, els ambients Montessori estan disenyats per a que el nen es desplaci constantment d´un lloc a altre i no es mantingui en la mateixa postura per hores i hores.

MONTESSORI P-0 AMBIENTS PREPARATS.

MONTESSORI P-1 AMBIENTS PREPARATS.

JOCS. P-1


 

La nostra escola sempre està a la avantguarda de tot, i és per aixó que fa poc més d´un any que vam implementar el Projector Interactiu.

PROJECTOR INTERACTIU

32f13d8f92d14fbb06919df43762de0a

El nostre Projector ofereix als petis un espai de jocs molt especial !!! La classe es transforma en una àrea de jocs interactiva que ofereix una experiència diferent amb la qual gaudir.

Els nens activen els elements de joc movent les mans i peus sobre la superfície de joc, la qual pot ser un bosc interactiu on seguir les petjades d´animals, ajudar a recollir als óssos la mel, ser mès ràpid que les abelles.També poden saltar en les pedres, petar globus o jugar i fer música amb un colorit piano… Aixi com gaudir de molts més jocs educatius de coordinació i moviment.

Tot això, promou l´activitat física i la mobilitat, així com la coordinació oculo-manual, l´atenció i la capacitat de resposta.

Fem petits grups per gaudir al màxim del projector. Quan toca Projector…ens posem molt contents !!!!

 

images (31)

 

PROYECTOR. P-1


 

El nostre dia a dia dona per molt !!!

Fem informàtica….

INFORMATICA P-2

 

Gaudim de jocs sensorials d´estimul.lació visual….

SENSORIAL P-1

SENSORIAL P-1

Gaudim d´estones relaxades….

MOMENTS. P-1

MOMENTS P-0


 

Mitjançant activitats lúdiques compartides entre iguals, s´adquireixen valors com la solidaritat, el respecte, el aprendre a compartir i a tolerar….

Formar i exercitar la cooperació pel desenvolupament d´activitats grupals és bàsic, i s´ha de fer tant en l´entorn familiar com a l´escolar. Ser tol.lerant davant la frustració, compartir, ser pacient i respectuós amb els companys son altres habilitats importants en la interacció colaborativa amb els altres.

En el procés d´interactuar en base al benefici col.lectiu i no individual, el nen ha de fer un esforç personal, aceptar les habilitats i debilitats personals i valorar la de la resta de companys.

 

Les activitats compartides entre iguals, permeten als més petits:

               

                Cumplir amb unes regles i normes senzilles

                Exercitar la paciencia al haber d´esperar de vegades el seu torn per jugar

                Aprendre a tolerar la frustració, perque no sempre es guanya…

                Fomentar el pensament lògic-matemàtic

                Corregir els errors i aprendre d´ells

                Expresar-se i practicar el vocabulari adequat per interactuar amb la resta de companys.

                Aprendre la importancia de la disciplina, constancia i l´esforç

                Afavoreix el desenvolupament de la sociabilitat

                

Resultado de imagen para DIBUJOS BEBES JUGANDO

 

A l´escola continuament estem gaudint d´activitats compartides… (Psicomotricitat, Teatre, Tallers, Manualitats,  Murals, Experimentació, jocs.….), que ens ajuden a adquirir totes les estratègies que tant necessitarem quan siguem una mica més grans !

MOMENTS P-2

AULA JOCS P-1

P-1 MOMENTS

BRUNO I CHLOE

SENSORIAL P-1

————————————————————————————————————————————–

Les primeres habilitats corresponen a la motricitat gruixuda, si el bebè no te problemes sensorials o físics, les adquireix paulatinament amb la seva interacció amb l´entorn. Tanmateix, nosaltres podem actuar per facilitar-los, o ensenyar-lis d´altres mitjançants l´estimulació.

                                                                 CALABAZA

A classe, juguem amb ells, els hi parlem i inventem nous reptes junts !!!…així estem contribuint al desenvolupament motor gruixut i fi dels nostres nens/es, al mateix temps que ho passem molt bé i enfortim els vincles !!

PSICOMOTRICIDAD P-2

PSICOMOTRICIDAD. P-2

—————————————————————————————————————————–

JOC SIMBÒLIC.

El joc simbòlic, es aquell que realitzen els nens utilitzant la seva capacitat de representar mentalment un objecte o la de simular una acció sense els elements necessaris per fer-ho. Son situacions de joc en les quals es donen al menys un dels següents fets: substitució de l´objecte, fer veure que un objecte es altre cosa, com per exemple agafar un pal i fer veure que es una aspiradora; atribució de propietats imaginaries, com per exemple netejar la cara del seu peluix com si estigues bruta, i així es juga atribuint una falsa propietat, etc…

Son de suma importància totes les activitats simbòliques (jocs de fer “com si”, joc de rols…), perquè el nen desenvolupa el seu potencial cognitiu, desplega la seva flexibilitat mental, potencia el llenguatge, desenvolupa conductes afectives, aprèn a representar els diversos papers socials o de rol, a mes de ser accions lúdiques.

images (12)

La falta de joc simbòlic amb nens amb autisme es part de la triada de les alteracions socials associades als trastorns del espectre autista, doncs els nens amb autisme normalment no s´interessen pel que es una joguina o pel que representa, sols es fixen en els trets físic o en el detall, per la qual cosa mostren un desordre sensorial i conductes estereotipades que fan que el joc perdi el seu propòsit.

—   —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  —  — —  —  —  —  —  —  — —  –

A continuació us mostrem un vídeo de Joc Simbòlic….

Observeu que curiós….

Nens de P-2 jugant a classe en una  estona de Jocs a taula. Tenen peces per jugar a ensamblar…

I espontàniament sense que ningú els instruccioni comencen a utilitzar aquestes peces “com si “ fossin un telèfon per trucar als seus pares…. així mateix, podeu observar com uns imiten als altres…. i finalment tots a la taula tenen el seu “telefon” per poder “trucar i parlar” amb els pares….

JOCS DE TAULA

———————————————————————————————————————————–

P-0 MASSATGES !!

 

El massatge es molt beneficios pels bebés.

Tots els nadons poden rebre massatges. Aquesta activitat ajuda a desenvolupar mes ràpidament la coordinació motora i augmentar les reaccions musculars, a mes d´afavorir que el nadó sigui mes receptiu i reaccioni millor a l´espai que l´envolta.

Resultado de imagen para dibujitos de bebes

Beneficis:

  1. Ajuda a regular i reforçar les funcions respiratoria, circulatoria i gastrointestinal. Mitjançant l´estimulació es poden controlar les incomoditats produides per els colics, gasos i estrenyiment, inclus les molesties produides per la sortida de les primeres dents.
  2. Ajuda al bebe a relaxar-se i l´alleuja de l´estrés i els bloquejos .
  3. Ajuda a intensificar la communicació afectiva entre el bebe i las personas de l´entorn, fácil.litant la communicació no verbal.
  4. Ajuda a augmentar l´autoestima del bebe
  5. Ajuda a estimular el sistema immunològic i propicia un millor desenvolupament del sistema nervios.
  6. Ajuda a que el nadó tingui un son mes tranquil i profund
  7. Ajuda a augmentar el contacte afectiu del bebe mitjançant el toc, la mirada, la pell, el somriure, els sons, les abraçades, les caricies, l´olor i els estimuls.

El massatge per tant, ajuda al bebe a estar saludable en tots els aspectes i es una experiència molt molt gratificant !!

Al nostre Tic-Tac, sovint transformem l´aula en un Spa i gaudim de uns massatges !!

MASSATGE P-0


També gaudim de l´espai i de la llibertat de moviments….!

JAUME. P-0

……………………………………………………………………………………………………………………………………………………..

 

 

 

 

NOVEMBRE

castaña1

 

Per continuar treballant la tardor, hem volgut presentar-lo als nens d´una forma diferent i lúdica, a través de la Instal.lació de la Tardor, on després hem realitzat L´EXPERIÈNCIA DE LA TARDOR

 

QUE ÉS UNA INSTAL.LACIÓ?…

Es la composició d´un espai simbòlic que recull tots els llenguatges expressius en relació a un tema.

El que s´intenta és crear una proposta que resulti estimulant als nens i que provoqui l´exploració sensorial i l´experimentació lliure a través dels cinc sentits.

Ademés, l´Instal.lació ajuda als petits a conectar amb la vida real, amb els objectes i ajuda també a l´associació d´idees.

Com és habitual, a la nostra escola preparem la nostra Aula Sensorial/Psicomotricitat amb totes les fulles seques posibles i altres objectes propis de la tardor (pinyes, castanyes…).

Amb la Instal.lació provoquem un espai sense cap instrucció, i de manera lliure, els nens/es es desplaçen i manipulen els objectes mentre escolten música pròpia de la Tardor. Es la nostra EXPERIÈNCIA DE LA TARDOR !!!

Una forma diferent de gaudir de la Tardor !!!                                 cc16fall7

cc16fall32                ccmautumn6

 

 

EXPERIÈNCIA TARDOR P-1 I P-2

 

També els mes petits hem gaudit d´aquesta experiència….

EXPERIENCIA TARDOR.P-0

 

EXPERIENCIA TARDOR P-0


 

MOTIVAR LA CONDUCTA DELS NENS.

“Nunca desmotives a alguien que esta progresando…por muy despacio que lo haga”.  Platon.

L´ésser humà es mou per motivacions.

Imagen relacionada

Al igual que els adults busquem l´èxit, la satisfacció, el poder econòmic o l´amor, els nens també busquen en el seu dia a dia la satisfacció de les seves necessitats internes de seguretat, desenvolupament i amor.

Totes les motivacions solen respondre a tres principis: Aprendre i desenvolupar-se, rebre amor i reconeixement dels demés i evitar el malestar.

Quan el nen juga, diu la seva primera paraula o fa un dibuix, esta essent motivat pel desig d´aprendre i de desenvolupar-se, quan t´ensenya el seu dibuix o et demana que juguis amb ell està buscant el teu amor i reconeixement, i finalment, quan s´amaga darrera de la teva faldilla per vegonya, li treu la joguina a un nen perquè la vol ell, o s´enrabia quan no aconsegueix el que vol, està evitant el malestar.

Sabem que en cada cultura i en cada casa, les normes poden ser distintes….Per exemple, a mi quan les meves filles eren petites, m´agradava que anessin descalces per la casa, tanmateix, hi ha altres llars en les que és una norma portar sabatilles….

Es podria dir per tant, que n´hi ha tantes regles com pares, però sempre es la mateixa part del cervell del nen la que s´encarrega d´acomodar les normes de la cultura i la família  para que puguin satisfer els seus desitjos d´acord amb les normes que marquen la societat, i la família en la que viu.  

Per poder acomodar amb èxit les normes en el cervell i permetre així al nen ser capaç de aconseguir les seves metes seguint “les regles del joc” han de donar-se dos condicions:

  • En primer lloc s´ha d´assegurar que el nen rebi la recompensa adequada quan la seva conducta és l´adequada.
  • En segon lloc, s´han de marcar les normes establint límits i fent-los valdre.

 

Els nens desenvolupen una part considerable d´habilitats intel.lectuals i emocionals a través de l´observació i la imitació.

D´igual manera que una zebra jove fuig del lleó simplement perquè totes les demés zebres ho fan, exactament de la mateixa manera, els nens que han vist a la seva mare cridar espaordida davant una aranya, desenvolupen por a les aranyes.

El cervell disposa d´un circuit de neurones que el seu principal fi es aprendre a través de l´observació.

Aixi que la primera lliçó en el procés de promoure conductes adequades és que oferim models adequats que els nens puguin imitar. De poc serveix que intentem que el nostre fill/a desenvolupi un estil de pensament positiu si els comentaris que escolta del seu pare son pessimistes… Es també impossible inculcar el respecte als demés si el nen escolta als seus pares criticar i criticar-se… Dificilment podem transmetre al nen  la força per defensar-se davant ´abús si veu que ens deixem avasallar habitualment… Per tant, si per tu es important que el teu fill sigui sincer, se tu sincer amb ell i amb les demés persones. Si és important que mengi peix, serveix-te tu un bon plat de lluç, i si es important que gaudeixi i sigui comença per gaudir tu mateix dels petits i grans moments de la vida.

Puc assegurar-vos que el cervell del vostre fill/a absorverà les ensenyances del vostre exemple com una autèntica esponja.

Tanmateix, “ser el millor tu” no implica que deguis mostrar-te perfecte, perquè ni tu ni ningú ho es…No tingueu por de mostrar-vos tal i com sou…!!… Les meves filles m´han vist riure, plorar, enfadar-me, demanar perdó, equivocar-me i encertar…Intento no ocultar res i mostrarme tal com soc…Quan em sento trista, les demostro que es bo expressar aquesta emoció i demanar ajuda…Quan m´enfado intento fer-ho d´una manera adequada  i mostrar-les que tothom te dret a enfadar-se…També ho faig quan estic alegre…

 

COM REFORÇAR LES CONDUCTES POSITIVES

Reforçar significa recompensar…Reforçem quan donem al nen quelcom valuós despres de que realitzi una acció.

Les recompenses, poden ser de tot tipus… des d´un premi material, com una joguina, fins a un somriure, encara que la recompensa que les persones mes valorem es el reconeixement dels demes.

El mes interessant de les recompenses, no es el que fas tu ni lo que fa el nen…sinó lo que passa en el seu cervell quan és recompensat !!

Cada vegada que el nen se sent recompensat, unes neurones molt especials, situades a la regió del cevell que controla la motivació, segreguen un neurotransmissor que es diu “Dopamina”. La dopamina permet que el cervell del nen assocïi la conducta realitzada amb la sensació de satisfacció o recompensa.

El tipus de reforçament o recompenses que triem son molt importants, perquè hi ha alguns que son molt eficaços i satisfactoris pel nen i altres molt poc o inclús contraproduents.

Pel general, i malgrat pugui semblar el contrari, els reforços materials son menys gratificants i per tant menys efectius que els reforços emocionals.

El perill d´utilitzar recompenses materials va més enllà de que no resultin tant eficaços: Cada vegada que dones un reforç al teu fill, li estas donant un missatge, l´estas educant en valors:

Si quan obeeix o ajuda jugues amb ell o li agraeixes, entendrà que cooperar l´uneix als demés, i que això es un valor important. Si, en canvi, li compres una joguina, entendrà que tenir coses es una cosa realment valuosa en la vida, i segurament, quan sigui gran necessitarà tenir moltes coses per sentir-se satisfet o recompensat.

Una mica similar passa amb el menjar… Els dolços i els productes rics en greixos provoquen una ràpida pujada de sucre que pel cervell del nen resulta realment plaent…En quant a la química cerebral resulta difícil competir amb el “subidon”de sucre d´una xocolatina, i quan creixi i vulgui sentir-se satisfet, el seu cervell demandara un dolç o qualsevol altre producte que satisfagui esa dependència de sucre que li hem generat.

Si no voleu que el vostre fill/a utilitzi el menjar com una forma de sentir-se be amb si mateix, us recomano que no la utilitzeu com a recompensa.

 

Resultado de imagen para dibujos de comida no saludable

 

En alguns casos puntuals, es pot reforçar amb activitats que impliquin menjar un dolç…si per exemple a l´estiu el nen s´està comportant be, podem recompensar-lo amb un passeig a la gelateria, una activitat en la qual el passeig amb vosaltres es tan important com el gelat en si.

Tanmateix, i com a regla general, us recomano que estimuleu al vostre fill/a amb una recompensa social, es a dir, que li agraeixis, el felicitis, li atorguis un petit privilegi, o que li regalis el teu temps per sentar-te al terra i jugar al joc que ell prefereixi….

Recompenses eficaços

-passar temps jugant a lo que el nen/a vulgui

-Donar-li una responsabilitat (portar les claus…)

-Donar-li un privilegi (triar el sopar…)

-Dir-li que ho ha fet molt be

-Felicitar-lo

-Donar-li les gracies.

Recompenses poc eficaços

-Joguines i altres premis materials

-Menjar

-Dir-li que ho ha fet be però que pot fer-ho millor

-Felicitar-lo davant els demes fins fer-li passar vergonya.

 

Es molt important que tingueu en compte els gustos i les preferències del vostre fill a l´hora de seleccionar les recompenses…. A uns nens els hi agrada ajudar a cuinar, altres prefereixen ajudar a rentar el cotxe, per alguns el millor serà pintar amb la seva mare i per altres que llegiu junts un conte…

 

Resultado de imagen para dibujos de recompensas para niños

Sigui el que sigui, es importantíssim recordar que la recompensa NO ha de ser el motor del nen, sinó la conseqüència agradable que ajudi a que les conductes positives es repeteixin i es motiven espontàniament.

En aquest sentit, es important que tingueu en ment que els reforços han de donar-se despres de que el nen hagi fet quelcom valuós  (“has recollit tan be els plats, que aquesta nit anem a llegir dos contes”), i que no convé oferir-los com a moneda de canvi (“Si reculls be els plats, llegirem dos contes).

Malgrat pot semblar una diferencia sutil, pel cervell del nen te una gran importància perquè esta aprenent dos coses ben diferents…en el primer cas, el nen guanya confiança i satisfacció.

QUAN REFORÇAR…?

 

Quan sigui necessari:

No es necessari recompensar i premiar cada cosa que fa el nostre fill, perquè les paraules de reconeixement poden perdre valor si es repeteixen en excés. Recompensarem quan apreciem un progres, una actitud nova i positiva (esforç, concentració…), quan el nen repari un error  que va cometre o quan vulgui compartir la seva satisfacció.

Immediatament:

Quan mes a prop estigui la recompensa de la conducta, més efectiva serà la recompensa

 

A plaços:

Suposem que us hagueu marcat com objectiu que el vostre fill gran guardi la roba bruta en la cesta tots els dies durant una setmana. Aquesta pot ser una meta difícil de mantenir per un nen petit, tanmateix podem ajudar-lo a sentir satisfacció si fem una marca en una pissarra o si dibuixem una cara somrient en una fulla cada vegada que ho faci be. D´aquesta manera, no sols estem permitint que el nen senti la recompensa en forma  de reconeixement cada vegada que ho fa adequadament, sinó que l´ajudem a  postergar la gratificació final a base de dividir-la en satisfaccions mes petites i alcançables. Aquesta es una habilitat realment difícil pel cervell,però que sol distingir a aquelles persones que son capaços d´assolir les seves metes d´aquelles que no. Per tant, ajudar a dividir metes a llarg termini en petites satisfaccions és una estratègia que l´ajudarà.

 

La recepta per aconseguir que els nens adoptin un bon comportament implica el valorar i fixar-nos en els petits progressos….El cervell canvia poc a poc, a base de repeticions i aproximacions successives.

M´agrada explicar això amb una metàfora molt il·lustrativa:

Provocar un canvi en el cervell del nen, es com obrir un nou camí en un camp d´herba: Per a que el nen s´acostumi a anar pel nou camí, abans de res haurà de posar un peu fora del antic. En segon lloc, haurà de continuar caminant en la direcció que l´indiquem. En tercer lloc, haurà de caminar moltes vegades (dies i setmanes), per aquell recorregut per tal de que l´herba s´aixafi i acabi quedant un camí de terra. I en quart lloc, haurà de confiar en que l´herba torni a cobrir l´antic camí pel qual ja no volvem tornar. En aquest sentit, no hi ha millor manera de motivar la conducta d´un nen que reforçar-lo quan posi un peu sobre el camí que volem que segueixi.

 

Reforços trampa

Son tots aquells premis, recompenses o reforços que amaguen una trampa i que per tant, son contraproduents.

1-Reforços que deixen veure la insatisfacció: Quan utilitzem una situació positiva per demostrar insatisfacció o demanar una mica mes, el cervell del nen en lloc de sentir la satisfacció que serviria com a reforç, experimentara frustració: Per exemple: “Ho has recollit tot,però he hagut de demanar-t´ho tres vegades…”, el nen/a sentirà que se li reprova la conducta i aprendrà que no mereix la pena fer l´esforç…

2.-Reforços que expressen rancor o desperten culpa: Si per exemple el teu fill es comporta adequadament a l´hora de vestir-se i li fas un comentari com “ molt be!, avui t´has vestit be, no como els altres dies…”, el seu cervell immediatament sentirà el pes del retret i per tant el reforç haurà perdut tota la seva utilitat.

3.- Reforços que expressen obligació: Quan diem: “Molt be!, espero que a partir d´ara ho facis sempre així”, el seu cervell detectarà  immediatament que mes que una recompensa el comentari expressa exigència…. Per tant, en lloc de satisfacció el seu cervell experimentara frustració.

Per tant, el efecte immediat d´aquests reforços-trampa es que el nen/a es sent triste o frustrat. El efecte a curt termini es que el reforçament no tindra cap satisfacció, i per tant es possible que trigui temps en tornar a comportar-se be. El efecte a llarg termini si aquests tipus de reforços-trampa es repeteixen, es que el nen/a anirà experimentant un allunyament emocional front al seu pare o la seva mare, ja que la insatisfacció que produeixen aquests dards enverinats fara que s´allunyi afectivament dels seus pares.

 

Conclussions

Una de les característiques mes importants d´aquells pares que tenen èxit en la seva tasca educadora es que utilitzen freqüentment reforços per recompensar o motivar la conducta del nen. Reforceu als vostres fills amb reconeixement, temps i carinyo, i deixar de banda les recompenses materials i el menjar. Eviteu oferir al vostre fill/a recompenses i premis a canvi del seu comportament, i pel contrari, ajudeu-lo a sentir-se satisfet quan fa el que li demaneu i es comporta adequadament.

Presteu molta atenció al canvi, a les coses que el teu fill està fent millor i valoreu sempre els seus progressos i les seves intencions, mes que el resultat final.

 

 Resultado de imagen para dibujo de niños contentos

 

—————————————————————————————————————————————–El mes de novembre transcorreix…. cada dia anem a la nostra escola i fem moltes coses !!

ESTONETES MUSICALS. P-0

P-2 SUC DE TARONJA

ROQUE- P-0

AINA . P-2

PSICOMOTRICITAT FINA.PEÇES. P-2

JOCS DE FALDA. ROCIO.P-0

DIA A DIA. P-0. MANEL

 

Estimulació Propioceptiva.

El  bebé aprén i es relaciona amb el mon a través del seu cos. Es important ajudar-lo a que prengui conciència d´ell i a desenvolupar la seva sensibilitat tactil…

 

P-O ESTIMULACIÓ PROPIOCEPTIVA

 

 

 ——————————————————————————————————————-

cc3kid70

 

 

Deixar als nens jugar a l´exterior es beneficios per desenvolupar el seu aprenentatge i habilitats socials i emocionals, la qual cosa els ajudara en el futur.

Quan el nen juga al exterior, millora les habilitats socials ja que amb el contacte amb altres nens apren a relacionar-se, compartir, negociar, i a interactuar amb els demés. Jugar amb altres nens també implica la necessitat de desenvolupar habilitats de llideratge i cooperació, com ara aprendre a dirigir però també a cedir, lo qual serà molt valuos pel futur.

Així mateix, jugar al aire lliure estimula la imaginació i la creativitat dels nens, ja que és un escenari idoni per inventar jocs e imaginar situacions. Els mes petits tenen la possibilitat d´explorar, observar i experimentar per si mateixos.

 

PATI.P-2

JOCS DE PATI. P-2

 

—————————————————————————————————————————–

 

DESEMBRE

Les rutines, en Educació Infantil, son la base metodològica, psicològica afectiva i social per a l´estructuració d´una jornada escolar. A través d´elles es treballen els diferents continguts i objectius pel desenvolupament de les diferents capacitats. En base a això, una de les rutines més importants, es la del “BON DIA” diari.

Es una activitat estrella en l´aula. Es la primera activitat del matí i te un paper molt important, ja que ajuda a desenvolupar  tots els àmbits:

  • Linguistic: Els nens/es tenen la possibilitat de parlar, d´expressar les seves necessitats i sentiments respectant el torn i escoltant als companys /es i educadores, per la qual cosa ajuda també a treballar algunes normes.
  • Social: Ajuda al companyerisme, les relacions positives amb els amics, la amistat, solidaritat, el respecte i la resolució de conflictes.
  • Emocional: Treballar l´autoconcepte, la construcció d´una imatge positiva de si mateix, i l´autoestima.
  • Cognitiu: Es desenvolupa el pensament dels nens/es, ja que es realitzen molts aprenentatges relacionats amb els centres d´interes del mes (conceptes, números, figures geomètriques, colors, estacions, contes, danses…).

 

L´assamblea diària es realitza a primera hora del matí, i és un moment molt important del dia. Els nens es senten en front a les educadores (P-1), o a la seves cadires (P-2), i seguim una estructura similar tots els dies. Algunes de les parts que inclouen son:

 

  • Cançó del Bon Dia en català i anglès.
  • Salutacions i petons a la mascota de la classe
  • Comprobar qui ha vingut i qui no al cole
  • Mirar per la finestra per veure quin temps fa avui i recordatori de l´estació de l´any en la que ens trobem.
  • Dies de la setmana
  • Lectura d´agendes
  • Presentació i repàs de conceptes
  • Cançons, contes i poesies relacionades amb els centres d´interès
  • Temporalització de les activitats del dia.Lola2

——————————————————————————————————————–

A P-0 continuem gaudint del nostre dia a dia: musica, jocs, i gaudim també de moltíssim carinyo i cura que ens donen les nostres mestres. Que a gust que estem !!

 

JOCS DE FALDA.MANEL.P-0

JOCS DE FALDA. LIA. P-0

VIDEO 24. ESTONETES AMB MANEL. P-0


 

ALTRE MOMENT D´EXPERIMENTACIO AMB TARONGES. P-2

 

FEM SUC DE TARONJA. P-2


 

DESEMBRE

imagen-7

El dia 20 de desembre vam celebrar la FESTA DE NADAL a l´escola ! Hem gaudit de la companyia dels papas, mamas , avis i avias !!! Ho vam passar genial !!!… Els nens de P-2 van rebre a les seves famílies cantant una Nadala.  Es van fer tallers de Nadal. Vam rebre també la visita del Pare Noel !!!…Es va fer un passi de fotos de tot el trimestre amb música nadalenca. Hi havia turrons i polvorons per a tots. Es va obsequiar a les famílies amb una foto preciosa i  una caixa de galetes nadalenques. Va estar genial !!!. Moltes gràcies a tots per haver vingut !!…Tot en un preciós ambient Nadalenc que marca l´inici de aquestes festes.

“El 25 de desembre…fum fum fum….”

imagen-8

ASSAIG FUM-FUM. P-2

El dia 22 de desembre….”Cagà Tió….caga neules i turró…si no vols cagar…”…. Despres d´uns quants dies assajant… ho van fer genial !!!…i el Cagà Tió va cagar regalets per a tots !! Que contents que estaven tots !!! El Nadal ens agrada mooooolt !!!!!!!

 

CAGA TIO. P-2

VIDEO 28. CAGA TIO. P-2

—————————————————————————————————–

Les aules de la nostra escola, son acollidores, agradables i estan dotades de molt bones condicions higièniques i il.luminatives. Son espais on els nens/es aprenen de forma creativa i original  per tal de que la seva jornada sigui amena i divertida.

Sovint a la nostra escola ens agrada crear racons de joc, on els petits exponguin la seva creativitat i puguin jugar de manera individual o grupal.

 

RACO DELS CUINERS. P-2

 

———————————————————————————————————————————

Volver arriba Ir abajo