HIVERN

INVIERNO

Una nova estació ha arribat, i nosaltres moltes coses hem descobert !!

Des de la tornada de les Vacances de Nadal, els nostres petits han realitzat múltiples activitats en les que emprant l´observació, experimentació i la manipulació, hem après les característiques pròpies d´aquesta estació…

TALLERS.PSICOM.FINA. P-2

P-2.TALLERS

TALLERS. P-2

P-2 TALLERS

TALLERS P-2


 

Malgrat sigui hivern, sovint fa solet i ben abrigadets ens encanta sortir al pati a jugar !!

PATI P-1

PATI P-1

PATI P-1

P-1 PATI


 

També ens agrada molt anar a la sala de jocs !!  Ens ho passem pipa !

 

BIEL. JOC SIMBOLIC. P-2

 

Jugant podem ser metges, mares, botiguers, cuiners….i imitar tot allò que ens ve de gust…..

Juguem lliurement…sense cap instrucció….

JOCS. P-2

JOCS. P-2


 

Ens agrada també molt anar a l´aula sensorial…. son moments molt tranquils i màgics…. Anem en petits grups, i juguem amb la llum i la penumbra…tot amb música relaxant…. sempre ho fem en petits grups….

 

SENSORIAL P-1

SENSORIAL P-1

SENSORIAL P-1

SENSORIAL P-1

SENSORIAL P-2


 

 

 

Segons ha publicat recentment la Revista Science, les persones bilingües posseeixen una major capacitat de comprensió, ja que el fet de dominar dos llengues obliga al cervell a resoldre un conflicte intern entrenant així la ment. Aiximateix, les persones que parlen dos idiomes tenen una major capacitat per percebre canvis en el seu entorn.

Els experts recomanen que els nens comencin quant mes aviat millor amb l´aprenentatge d´un idioma, ja que el cervell d´un nen entre els 0 i els 6 anys té una gran capacitat per adaptar-se. Si el aprenentatge es deixa per edats més avançades, la capacitat d´adaptació és menor i no s´interioritza com una cosa natural, sinó que es converteix en un procés molt més acadèmic.

A la nostra escola, com ja sabeu, fem anglès de manera habitual. Cantem, ballem, fem bits, expliquem alguns contes…. A hores d´ara, els nostres nens ja començen a saber-se moltes cançons !!

 

ENGLISH SONGS. P-2.

 


 

DESENVOLUPAMENT INFANTIL (7 A 12 MESOS)

 

P-0 ROQUE

PSICOMOTRICITAT. P-0

PSICOMOTRICITAT. P-0

 

————————————————————————————————————————————-

LA INTERACCIÓ SOCIAL I LA IDENTITAT

Com a adults, ens podem alguna vegada preguntar com hem arribat a ser la persona que som avui. Perqué penses, sents,i reacciones de la manera en que ho fas??… La identitat ajuda als nens a entendre qui son i també el lloc al qual pertanyen en aquest mon tan gran i complicat. La identitat, els ajuda també a enfortir la seva personalitat.

La formació de la identitat comença sent un bebé.

Tenir una identitat, significa que s´enten que una persona es única, que tots som diferents i que pertanyem a llocs diferents. Les interaccions socials dels mes petits els ajuda a coneixer-se a si mateixos i a tenir un fort sentit de la identitat. Per la formació de la identitat, tot és important: El paper que tenen en la llar, el que passa amb la seva familia i també amb els amics…tot és important !!

LA IMPORTANCIA DE LES PRIMERES RELACIONS

Les primeres relacions d´un nen per norma general son amb els pares, però a mesura que el nen creix, les relacions també comencen a canviar. Amb aquestes interaccions el nen descobreix les seves competències, la seva independència i les seves preferencies.

La formació de la identitat, requereix  d´un context social. Els nens necessiten interaccionar amb altres persones.

Els nens petits son molt sensibles observadors d´altres persones i estan fent continuament connexions entre la forma que veuen com els altres es comportes i els ajuda a entendre  els sentiments o estats mentals que a ells els hi genera, la qual cosa els permet construir el seu sentit d´identitat.

 

Resultado de imagen de dibujos de niños aprendiendo ingles

 VIDEO 21. MOMENTS. INTERACCIÓ. P-0.  (SON 6 VIDEOS)
———————————————————————————————————————-

 

LÍMITS

 

Resultado de imagen para dibujos de normas y limites en casa

POSAR LIMITS SENSE DRAMES

Els primers que no estan d´acord amb l´establiment de límits en el procés educatiu son els propis nens. No hi ha millor manera de veure el costat mes fosc de qualsevol nen que marcar-li un límit que no contemplava. Fins i tot, el nen mes dolç es pot transformar quan es trova front a la frustració que suposa tenir que respectar un límit que abans no existia. Es per això que a molts pares els hi costa molt establir límits i fer-los valer. El pànic i la desolació que els hi produeix enfrentar-se al nen enfadat  es tal que se han desenvolupat  teories evolutives  basades en reduir al mínim els límits, la qual cosa es un greu error, ja que a dia d´avui les darreres investigacions en el camp de les neurociències, avalen el fet de que els límits son essencials en l´educació del cervell.  Aquesta afirmació es defensa perquè existeix tota una regió del cervell dedicada exclusivament a fixar límits, fer-los valer i ajudar a les persones a tolerar la frustració que suposa el seu compliment. Aquesta regió es la escorça prefrontal del cervell i es la zona mes important per aconseguir la felicitat.  Quan les persones tenen danyada aquesta regió, no son capaços de regular els seus enfados, no respecten els límits i no poden respectar les normes socials per aconseguir les metes que desitgen.

En l´ambit educatiu, els límits son una clau fundamental en el desenvolupament del nen. Sabem que la capacitat de fixar els seus propis límits i de controlar-se son els millors indicadors d´exit acadèmic i social.

LA ACTITUD PER POSAR ELS LIMITS

Imagina´t que el teu bebè d´un any s´asseu al terra de la cuina, obre la porta que esta sota de la aigüera i descobreix un munt de detergents, pastilles pel rentavaixelles i ampolles de llegiu….Que faries?… Sense cap dubte retiraries qualsevol producte que el nen hagués agafat, tancaries la porta i allunyaries al nen de l´armari. No es així??… Doncs molt be !, perquè posar límits amb eficàcia i sense drames requereix d´aquesta actitud: La actitud de saber que el que estas fent es bo pel teu fill. La actitud de que no hi ha res a discutir i la de tenir la certesa de com va a acabar l´escena. 

Quan el teu fill va a pegar a altre nen, va a saltar des d´un lloc massa alt o ha decidit que agafarà el movil que tu no vols que agafi, la teva actitud hauria de ser tan immediata, clara i segura com quan agafa l´ampolla de llegiu o detergent. Simplement, no permetis que passi allò que no vols que passi.

Posar límits a las conductes poc adequades es mol important, perquè estem evitant que s´estableixin connexions entre neurones que no van a afavorir el seu desenvolupament intel·lectual, emocional i social.

Per exemple:

Un  nen vol la joguina d´altre nen i decideix pegar-lo per aconseguir-la. En aquest cas el nen sent la satisfacció d´haver-ho aconseguit encara que estigui trencant una regla social molt important. Si pel contrari posem un límit evitant que el nen es quedi amb la joguina, evitem també que s´estableixi esa connexió i que el nen repeteixi la conducta.

Posant límits, no sols tallem les conductes no desitjades, la qual cosa ajuda a millorar l´autocontrol del nen, sino que facilitem que busqui altres alternatives, amb la qual cosa el nen serà mes flexible i adaptable.

QUAN COMENÇAR A POSAR LIMITS

Quan el nado esta al ventre matern, no coneix cap límit. El nen es un amb la seva mare i no hi ha cap barrera que els separi.

Fora del ventre matern, les coses ja no son iguals…De vegades, la mare tindrà que anar al bany, o a duxar-se, o a vestir-se… En aquests moments, la mama no pot estar amb el bebè, i a partir d´aqui hauran molts altres moments en els quals no aconseguirà el que vulgui. En aquests primers moments, els límits venen sols i son inevitables

Les primeres ocasions en les que un papa o mama han de posar límits, solen aparèixer quan el bebè comença a tenir una mica de moviliitat.  Podeu tenir al bebè en braços i que ell intenti tirar-se al terra…o intentar voltejar-se quan se li vol canviar el bolquer…. En aquests moments, es important recordar la regla de l´ampolla de llegiu: Tu creus que es bo que el nen es tiri al terra?…Es possible canviar-li el bolquer a un nado que s´està voltejant ???….Evidentment, no. Per tant, amb l´esperit de l´ampolla de llegiu en ment, et recomano que agafis al teu fill amb calma i amb afecte, però amb confiança.  Per descomptat que pots gaudir una i mil vegades de veure com es volteja, com explora alguna cosa que ha vist al terra, però si en aquest moment el que tu realments vols i necessites es canviar-li el bolquer, prova a agafar-lo amb fermesa i calma i dir-li amb dolçor “ Ara no”, o “Espera una mica”. Així aconseguiras que el teu fill comenci a fer una associació que l´ajudarà tota la seva vida.

“Malgrat vulgui algo……soc capaç d´esperar una mica”

De vegades, els límits no son tan fàcils com demanar al nen que esperi una mica per fer el que vulgui….Conformi vagi creixent haurà vegades que haurem de substituir el “ara no” pel “no”. Tanmateix, el principi d´aplicació es el mateix: Quant mes segur, clar, tranquil i càlid sigueu a l´hora de dir “no”, mes fàcil serà pel teu fill entendre-ho

Suposem que el te fill ha esmorçat molt aviat i vol veure uns dibuixos abans d´anar al cole. Llavors va i encen la televisió. En la teva casa hi ha una norma molt clara, i es que els dies de cole no es veu la televisió pel mati. Es cert, que el teu fill s´ha despertat aviat, i ha esmorçat molt ràpid, tanmateix ningú ha alterat la regla del televisor. En aquest cas, pots apagar la tele sense dir res, o apropar-te al nen amb afecte i reconèixer-li que ha esmorçat molt be, i explicar-li que malgrat no pot veure la tele, pots  seure amb ell cinc minuts i llegir-le un conte. Com podeu veure,malgrat  en ambdós casos el límit es farà respectar, la forma de fer-ho valdre pot tenir conseqüències molt diferents.

 En el primer cas, el mes probable es que el nen esclati de rabia contra tu, mentre que en el segon cas probablement respectara la decisió i l´acceptarà de bona gana.

Com podeu veure, n´hi ha moltes formes de fer valer els limits, i mentre que unes poden provocar tempestas i aconseguir que la relació pares-fills es vagi deteriorant, altres poden prevenir conflictes al temps que construeixen confiança mutua.

Com posar límits per a que el nen els entengui i els interioritzi i com evitar que sigui una experiència traumàtica per ell o per vosaltres pares ??

.-Aviat. Si poses un límit la primera vegada que observis una conducta que no t´agrada o creguis que no es adequada, evitaràs que es produeixi una primera connexió negativa en el cervell del nen, i per tant tindràs menys feina a fer en un futur, perquè estaràs evitant que la conducta negativa es desenvolupi.

.- Abans. Quan vegis que el teu fill/a vol fer alguna cosa que consideris perillosa o negativa, intenta frenar-lo abans que ocurreixi. Al igual que amb el punt anterior, evitar una conducta no desitjada abans de que ocurreixi  es mes efectiu que corregir-la vint vegades una vegada que el nen hagi adquirit el hàbit. La qual cosa, estalvia molta feina.

.-Sempre. El fet d´aconseguir que un nen desisteixi d´una conducta poc apropiada, no vol dir que no torni a intentar-ho. Els nens son curiosos i persistents per naturalesa. La clau per a que els límits es facin valdre esta en que aquests siguin clars i presents en el seu cervell en tot moment.

.-Consistentment. De res serveix que el papa no li deixi veure els dibuixos pel matí, si la seva mare ho permet de quan en quan…Es important que la teva parella i tu  os poseu d´acord respecte a quines normes i regles son importants per el desenvolupament i l´educació del vostre fill/a

.- Amb tranquil·litat. Part del secret de posar límits d´una manera efectiva consisteix en que els pares es mantinguin tranquils. Quan es crida a un nen o quan un papa es posa nerviós s´activa una part del cervell que pràcticament inutilitza l´escorça prefrontal que es dedica a gestionar els límits. En aquests casos, el nen no serà capaç d´entendre o aprendre el que estas intentant ensenyar-li.

.- Amb confiança. Una de les coses mes importants quan anem a guiar a algu, és que aquesta persona confii en que sabem per on l´estem guiant. Si el vostre fill veu que teniu clar el que pot  i no pot fer, es sentirà mes tranquil i mes motivat a l´hora de seguir les normes que l´indiques. I tindràs que discutir menys perquè sabra que no serà fàcil fer-te canviar d´opinio.

.-Amb afecte. Quan el límit es posat amb afecte, el nen entén a la perfecciio que no es un atac contra ell, sino simplement una regla que ha de complir. El seu grau de frustració serà molt menor, i tu seras capaç de fer valer el límit sense que la vostra relació es ressenti.

El secret de posar límits no consisteix en fer una escena dramàtica, sino en aconseguir que el nen actui de la manera que l´hem marcat. Podem posar una mica de joc al assumpte, la qual cosa rebaixara la tensió ,evitara que el nen senti culpa i l´estaras ajudant a que compleixi amb el que se li esta demanant. A mes a mes, pot ser una excel·lent oportunitat de jugar i enfortir el vincle entre vosaltres, en lloc d´erosionar-lo.

Hi ha altre part important que hem de tenir en compte a l´hora de posar límits: la necessitat del nen d´aconseguir les seves metes….Us imagineu com es sentiria un nen que mai mai aconseguís sortir-se amb la seva??…Segurament seria un nen molt insegur. Al igual que es important ensenyar al nen a conèixer i a ser capaç de respectar les normes, també es fonamental dotar-lo d´experiencies de les que surti airós en una situació en la que portava les de perdre. En aquest sentit, tan important es saber fer valer els límits com saber trencar-los.

 Tipus de límits:

. Límits inquebrantables: Son aquells que son indispensables per garantir la seguretat del nen: No ficar els dits al endoll, donar la ma quan creuem el carrer, no pujar a llocs amb certa altura, no beure l´ampolla de llegiu….i molts altres que entren en l´ambit del sentit comú i que tothom fa valer a la perfecció.

. Limits importants pel benestar: Aquests límits s´han de fer valer sempre o quasi sempre, doncs son importants pel desenvolupament del nen i el seu benestar.Tanmateix, pots fer excepcions molt comptades o matisos. Per exemple, es pot explicar al nen que no ha d´agredir a altre nen, malgrat se li pot reafirmar el dret a defensar-se si l´estan agredint. Tambe es important que mengi i sopi tots els dies, però si un dia en concret li fa mal la panxa, lo lògic es que no ho faci. Molts d´aquests límits tenen a veure amb els valors i normes socials: no es pega, no s´escup, no es menteix, no dir paraulotes, no menjar xuxes sovint, n´hi ha que esmorçar, dinar, sopar….

. Limits importants per la convivència: Son establerts pels pares per facilitar l´ordre i la convivència. Son normes que s´han de respectar, malgrat els pares poden relaxar-les els caps de setmana, quan estem de vacances, o tenim una visita a casa, quan ens ve de gust trencar la norma per necessitat o simplement perquè volem donar-li al nen la satisfacció de sortir-se amb la seva. Exemples: Hi ha que banyar-se tots els dies, no es menja al sofà, no es pren gelat despres de sopar, es menjen xuxes sols els caps de setmana, sols es pot veure una hora de dibuixos al dia, hi ha que raspallar-se les dents…

Tenir límits que el nen pugui trencar quan nosaltres ho concedim, ens permetrà ensenyar-li que a la vida s´ha de ser flexible i que algunes normes canvien en funció de les circumstancies, ademes de permitir-nos tenir una vida familiar mes adaptable. Si un dissabte a la nit,despres de passar el dia amb els avis, decidim quedar-nos a dormir amb ells, ni ens rentarem les dents, ni dormirem en pijama !!….Trencar les regles ajudara a que el cervell del vostre fill/a aprengui que  gaudir d´una vetllada gaudint amb els avis i els animals de la granja, pot tenir mes valor que seguir cada norma en cada moment.

—————————————————————————————-

El millor dels límits i dels reforçaments es que si s´apliquen be, des d´el principi, el cervell del nen consolidarà ràpidament hàbits adequats, que en lloc de obligar-nos a barallar pels mateixos temes una i altre vegada, permetran que segueixi avançant en la seva maduració.

                                      Resultado de imagen para dibujos de normas y limites en casa                                

Conclussions:

Ajudar als vostres fills a conèixer i a respectar els límits es una de les feines mes importants que pot tenir qualsevol pare de cara a afavorir el desenvolupament intel·lectual i emocional dels seus fills. No et sentis culpable per posar límits.Els límits estan presents des d´el naixement i forman part de la vida de qualsevol persona. Intenta posar els límits abans de que es produeixi la conducta, o al menys abans de que es converteixi en hàbit. Posa els límits amb la mateixa fermesa, calma i afecte amb la que li dones un petó al teu fill. L´estaràs ajudant a desenvolupar una part del seu cervell, (còrtex prefrontal), la qual cosa l´ajudarà a aconseguir les seves metes i a ser feliços durant tota la seva vida.

By: Paloma R. Pardo.

Psicologa Clínica. Col. 14262.

——————————————————————————————————————————————