TIC-TAC.PRIMER TRIMESTRE

SI LA TEVA  CONNEXIÓ O EL TEU PC NO ET PERMETEN VEURE BÉ ELS VÍDEOS PREM AQUÍ 1

EDUCAR LA INTELIGENCIA EMOCIONAL

“Si les teves habilitats emocionals no estan desenvolupades, si no ets conscient de tu mateix, si no ets capaç de gestionar les emocions estressants , si no tens empatia i afectivitat en les teves relacions, no importa l´intel.ligent que siguis…no arribaràs molt lluny”
                                                            Daniel Goleman
—————————————————————————————————–

Com ja heu pogut comprovar en la mirada, somriure, plors, enrabiades….dels vostres fills/es, el cevell emocional te un protagonisme indiscutible en el nen/a, el qual es mou per la il.lusió, la ràbia, el desitg, la por…. per la qual cosa, comprendre les seves emocions i aprendre a dialogar amb elles, es una gran avantatge per aquells pares que sàpiguen fer-ho.
La importància d´aquest cervell emocional va molt més enllà que dels primers anys de vida. El cervell emocional, està present en totes les accions de la nostra vida quotidiana, de tal forma que exerceix una influència poderosa sobre el cervell racional.. Sabem que les majors decisions que prenem en la nostra vida, estan basades en l´emoció , i únicament un petit percentatge en la raó. En aquest sentit, les emocions son com la matèria oscura de l´univers: No poden veure´s però suposen un 70% de l´energia cerebral.
Així, tot esser humà , a mes a mes d´una intel·ligència formal o racional, està equipat amb una intel.ligencia emocioal. Una de les principals aportacions de l´inteligencia emocional, ha estat la de posar en valor els sentiments i les emocions de les persones. Per tant, està molt clar que experimentar benestar, es un signe d´inteligencia tan important com resoldre un problema matemàtic.
Sabem que les persones amb major intel·ligència emocional, son mes feliços , prenen decisions mes encertades, i tenen més èxit.
En qualsevol àmbit de la vida en el que s´hagi de tractar amb persones, la intel·ligència emocional ofereix un avantatge a favor de qui la tingui més desenvolupada.
Dit això, dedicaré unes entrades a uns quants principis i estratègies que us permetran nutrir el cervell emocional dels vostres fills.
Us parlaré de la importància del vincle d´afecció, de la confiança i de créixer sense pors.

OSO

 

  1. P-0 MOMENTS
  2. P-0 MOMENTS
  3. P-1 MOMENTS
  4. P-1 ADAPTACIÓ
  5. P-1 MOMENTS
  6. P-2 PATI
  7. P-2 PATI
  8. P-2 PATI
  9. P-0 MOMENTS

 

 

 

VINCLE D’AFECCIÓ
“La infància és el jardí en el que jugarem de grans”

 

Quan els psicòlegs parlem de “vincle”, ens referim a la relació que el nen/a estableix amb els seus pares i amb el mon que l´envolta.

El mon del nen, es petit. Per ell, els seus pares son el cel, la terra i el seu punt de referencia en l´univers, en base al qual es creen una imatge de com es el mon que els envolta.

Si vosaltres vau gaudir d´uns pares amorosos, sentireu el mon com un lloc bo i segur…Si algú d´ells era excessivament autoritari, dur o exigent, es possible que sentis que tens poc valor, que els teus problemes no son importants o que et costi sentir-te satisfet amb tu mateix i amb els demes…
Quan un nen se sent segur i estimat incondicionalment, creix sentint-se una persona valuosa i que mereix sentir-se be. Ajudar al vostres fills a tenir una bona autoestima, es oferir-lis la possibilitat d´una vida feliç. En aquest sentit, sabem que el mon està ple de persones que ho tenen tot(treball, amics, parella, diners, família…) i tanmateix se senten desgraciades, perquè realment no s´estimen a si mateixos ni es valoren.
Dit això, per tant, ja sabem que no hi ha res mes important que ajudar a un nen/a a sentirse be amb si mateix/a.

Crear un entorn segur
El bebè se sent segur quan el seu cervell sap el que passarà. Les rutines ajuden molt a que el bebè se senti calmat i segur. Intentar seguir uns horaris mes o menys estables per vestir-lo, alimentar-lo, banyar-lo o acostar-lo…ser constants amb els espais e inclús les paraules que utilitzem durants els primers mesos , també l´ajudaran a sentir-se mes segurs. No cal ni es recomanable ser rígid amb les rutines….es tan important que sàpigue que el seu entorn es segur, com aprendre també a ser flexible i adaptar-se als canvis. Unes rutines calmades i flexibles ajuden al nen a sentir-se tranquil i segur en diferents situacions… unes rutines rígides, en canvi, poden contribuir a que el seu cervell es senti insegur davant qualsevol petit canvi…

Ocupat de les seves necessitats
Els estereotips d´avui dia, ens fan pensar que hen de portar-los de vacances a Disneyland, o complimentar-los de capritxos per crear una relació unica amb ells… Res mes lluny de la realitat !!… Juntament amb el contacte físic, les cures mès bàsiques del pares i mares tenen amb els seus fills/es, son la principal manera de construir el vincle d´afecció. Donar-li el pit,el biberó, el menjar, vestir-lo, netejar-lo, banyar-lo o portar-lo a l´escola o al pediatra…en definitiva, ocupar-se de les necessitats del nen es essencial per oferir-li una sensació de seguretat i afecció. Aquestes cures, son fonamentals per la seva supervivència, donat que el nen/a no pot satisfer-les per si mateix, i per tant, el seu cervell identifica i genera vincle d´afecció amb aquelles persones que les proporcionen.

No caure en les mentides
Si voleu mantenir als vostres fills/es sempre a prop i ajudar-los a confiar en si mateixos i en el mon, eviteu incomplir la vostra paraula o utilitzar la mentida per aconseguir el que voleu : (“No et puc comprar ara la joguina que et vaig prometre, perquè la botiga està tancada…”
Poseu esforç en respectar els pactes i feu una prioritat en el fet de complir les vostres promeses. Per tal d´aconseguir-ho, únicament fa falta seguir una simple regla:

NO PROMETEU RES QUE NO POGUEU COMPLIR I NO INCUMPLEIXIS ALLÒ QUE HAS PROMÈS “

Fes-lo sentir una persona valuosa.
De vegades, els pares, ens trobem en el dia a dia essent un autèntic rotllo: “ Terminat la llet”, “No et treguis les sabates”, “No peguis al teu germà”, “Apaga la tele”, “Ves a la dutxa”…
Qualsevol relació en la que una de les dos parts es pasa el dia donant ordres o instruccions a l´altra, té poc futur… Estic segura de que tots vosaltres penseu que els vostre fill/a és una persona meravellosa. Per això, es important que aquest missatge s´expressi i estigui més present en les vostres converses que el fet de que es posi les sabates…. Per això us donaré una màxima que cal tenir molt present:
Que al final del dia, el número de comentaris positius que has regalat als teus fills, superi el número d´ordres, instruccions o comentaris negatius.
A la nostra escola, treballem també en aquesta linea. Sabem que els nostres nens/es son meravellosos….i així els fem sentir !!…Els mirem com veritables tresors, els somriem cada dia, pasem tota l´estona amb ells, els incloem en els plans de l´aula, els fem saber que és un privilegi estar amb ells. Els fem veure i els diem que ens encanta com son (cadasqun d´ells/es), cada dia quan arriben els saludem, ens posem a la seva altura i diem els seus noms amb efusivitat….així ells també ens venen corrent a saludar i ens retornen el mateix afecte que els hi donem.

 

9.  P-0 BOMBOLLES

10.P-0 M0MENTS

11 P-O MOMENTS


12- P-1 ADAPTACIO


13. P-1 MOMENTS


14. P-1 NAIARA


15.P-2 ADAPTACIO


16. P-2 PATI


17. P-2 PRIMERS DIES

 

BEBES EN PIJAMA
Recordeu per tant:
Un vincle positiu i segur, es necessari per el desenvolupament cerebral del nen/a. La confiança en si mateix i en el mon en el que viu, constitueixen els ciments d´una bona intel.ligència emocional. Per aconseguir-ho cal abraçar-los i petonejar.los amb freqüència, passeu temps de qualitat junts i converseu amb ell de manera recíproca. Eviteu traicionar la seva confiança i feu-lo sentir una persona valuosa i excepcional.

 

CONFIANÇA

“ Mi padre me hizo el major regalo que se puede hacer a una hija: Creyó en mi”… (gracias papaito).

 

No hi ha res que faci arribar mes lluny a una persona, que sentir-se capaç d´aconseguir allò que es proposa. Si tens confiança en tu mateix/a, ja has recorregut la meitat del camí.
Si abans parlàvem de com un bon vincle pot ajudar a que el nen desenvolupi amor per si mateix, l´altra cara de l´autoestima està en la confiança.
Es difícil contruïr una bona autoestima si no es complementa amb una bona dosi de confiança.
El nen que creix amb confiança, arriba a ser un adult que se sent bé amb si mateix i amb els demés, que està segur de les decisions que pren, que pot riure sovint i que sent la força interior que otorga saber que pot alcançar qualsevol meta que es propongui en la vida.
Abordaré ara aquelles actituds que enforteixen la confiança del nen/a i en aquelles que s´interposen en el seu desenvolupament plé.

18.P-0 MOMENTS


19 P-0 TITELLES


20- P-0 ESPAI MONTESSORI


21. P-0 MIRALLS


22. P-1 MOMENTS


23 P-1 BALL MUSICA I RITME


24. P-1 SENSORIAL LLUM


25. P-1 ENGLISH LESSONS


26. P-2 MOMENTS VALENTINA


27.P-2 PATI.ADAPTACIÓ


28.P-2.ADAPTACIÓ.ESTAMPACIO MANS

 

Avui sabem que la confiança te un component genètic: Hi ha un gen al cromosoma 17 que predisposa a cadasqú de nosaltres a tenir un major o menor grau de confiança. Hi ha nens arrotlladors, i n´hi ha altres tímids. N´hi ha nens que tan sols amb 3 anys son capaços de demanar a un parient llunyà que els doni una mica d´aigua, i n´hi ha d´altres que amb 5 anys s´amaguen del seu tiet favorit….Els hi ha que son capaços de dir “No” amb energia, i els que callen les seves opinions….Els que amb 5 anys organitzen l´equip de futbol i el que no s´atreveix a aixecar la mà per ser triat…
Dit tot això, hi ha un fet sorprenent: Qualsevol nen/a guanya confiança quan les condicions son propícies....Quan desapareix el que organitzava l´equip de futbol, sempre ocupa altre el seu lloc… Quan desapareix el germà gran, el petit es torna més resolt i responsable…Igualment, quan s´ausenta la mama o desapareixen els companys de la seva edat i apareixen els mes petits, tots els nens/es guanyen seguretat. Aixó per tant ens parla de que tots els nens tenen la capacitat de tenir un alt grau de confiança en si mateixos. Sols necessiten les condicions propicies: sentir la responsabilitat i la confiança dels que estem al seu voltant.

 

NIÑO

 

29. P-0 MOMENTS


30. P-1 MOMENTS


31. P-1 MOMENTS


32.P-1 MAX


33. P-2 ANIVERSARI AXEL


34.P-2 CUMPLE AXEL


35. P-2 A CORRER !

Privar al nen/a de la seva confiança.
Amb freqüència,la falta de confiança neix de la pròpia desconfiança dels pares. Un escenari que exemplifica com ningú altre la falta de confiança plena en el nen/a és el del primer dia en que la mama deixa al seu bebé a l´Escola Bressol.

Cada mama que per primera vegada deixa al seu fill/a en mans alienes experimenta un profund sentiment de falta de confiança. En la majoria dels casos,las mamas no desconfien de la mestra ( de ser així, no deixaria al seu fill/a a l´escola), sinó que senten una angoixa desbordant (i molt natural), per la possibilitat de que el seu fill no sigui capaç de suportar aquell primer dia sense ella. Els instint de protecció posa totes les seves pors en la seguretat del petit/a i sembra el dubte sobre la seva capacitat per viure sense ella.
Però….tots els nens superen aquell primer dia de Guarderia. Els mestres professionals tenim cura i els nens s´adapten de manera segura al nou entorn.
Maria Montessori deia: “Mai no hem d´ajudar a un nen que se sent capaç d´aconseguir quelcom per si mateix”
Sens dubte, una de les coses que mes perjudica la confiança del nen/a es l´excés de cel o protecció. Se que pot ser difícil no intervenir quan veiem que els nostres nens van a ensopejar o quan sentim que estan enfrontant-se a una situació en la que podria anar-li millor amb una mica d´ajuda.Tanmateix, es en aquestes situacions en les que el seu cervell necessita més de la nostra confiança !!. Quan un nen s´enfronta a un desafiament, a una situació en la que pot no sortir airós, el seu cervell adquireix un estat d´afrontament.

AL FIL DEL QUE ESTEM PARLANT, US MOSTREM AQUESTS VIDEOS. SON DE P-2 DEL QUIM. VAN MOSTRANT LA EVOLUCIÓ DEL QUIM DES D´ELS PRIMERS DIES D´ADAPTACIÓ FINS AL MOMENT ACTUAL. PODEM VEURE CANVIS EN TOT: EN L´EXPRESSIÓ, EN EL MOVIMENT, EN LA INTERACCIÓ I RELACIÓ AMB ELS COMPANYS, EN EL LLENGUATGE, EN LA PARTICIPACIÓ….
US MOSTRO TAMBÉ LA COMPARACIÓ ENTRE ELS PRIMERS DIES DEL BON DIA DEL GRUP EN GENERAL I COM HO FAN ARA…. TOTS TOTS ELS NOSTRES PETITS HAN CANVIAT MOLT DES DE SETEMBRE !!
GRÀCIES A LA CONFIANÇA QUE HEU DEPOSITAT TANT EN LA NOSTRA ESCOLA COM TAMBÉ EN LA CAPACITAT DELS VOSTRES FILLS/ES PER SER CAPAÇOS D´ADAPTAR-SE I GAUDIR SENSE LA VOSTRA PRESÈNCIA, ARA ELS VOSTRES FILLS GAUDEIXEN I S´ESTAN PORTANT UN MUNT D´EXPERIÈNCIES I VIVÈNCIES QUE PODEU ESTAR BEN SEGURS QUE DEIXARAN UN TRAÇ I UNA EMPRENTA MOLT IMPORTANT QUE ELS ACOMPANYARÀ PER SEMPRE.

 

35.A. P-2 QUIM ADAPTACIÓ

36 B. P-2 QUIM ADAPTACIÓ

36 C. P-2 QUIM ADAPTACIO

36 D  P-2 QUIM ADAPTACIO

36 F  P-2 ADAPTACIO

36 G. P-2 ADAPTACIO. PATI

36 H, QUIM. PATI. ADAPTACIO

36 J. QUIM. PATI. ADAPTACIO.PROGRES

36 K  P-2. SETEMBRE. ADAPTACIO

36 L  P-2 SETEMBRE ADAPTACIO

36 M  P-2 QUIM. MOMENTS

36 N. P-2 ANIVERSARI QUIM

36 P  P-2 ADAPTACIO. CONEIXENT LA LOLA

36 Q P-2  ADAPTACIO. CONEIXENT LA LOLA

36 R. P-2 DESPERTANT LA LOLA AL NOVEMBRE

36 S P-2 DESPERTANT LA LOLA AL DESEMBRE

36 T. P-2 DESPERTANT LA LOLA AL GENER

36 V P-2 DESPERTEM LA LOLA AL GENER

 


 

 

AMIGDALA CEREBRAL

Hi ha dos grans protagonistes en el cervell, en quant a la confiança: L´ amigdala (estructura molt important del cervell emocional): funciona com una alarma que s´activa cada vegada que el cervell detecta una situació peligrosa. En segon lloc, el lòbul frontal en el cervell racional, exerceix una funció de control, oferint al nen la possibilitat de dominar la por i de seguir.
Amigdala: Detecta amenaces, Activa senyals d´alerta, Sentir por, Memòria de la por.

Tal i com us vaig dir quan parlava dels límits, podeu ententre que d´alguna manera el lòbul frontal es capaç de posar límits a la por. Així, sempre que hi ha una situació de cert perill, aquestes dos parts del cervell pugnen per veure quina te mes força. Si guanya l´amigdala, el nens es sentirà espantat. Si guanya el lòbul frontal, el nen aconseguirà dominar la seva por.

 

J

Suposem que un nen /a que porta pocs mesos caminant, vol pujar al banc d´un parc. En aquest escenari, hi ha tres possibles alternatives: 1) Que el pare no intervingui. 2) que intervingui amb calma. 3) Que el pare intervingui asustat.
Si el seu pare/mare estan tranquils, el cervell del nen es mantindrà alerta, malgrat ensopegui o senti certa ansietat. Si els pares intervenen, estaran quitant el paper protagonista a la determinació del nen/a: El seu cervell emocional no se sentirà tranquil perquè no es el propi nen qui ho controla, sinó que aprendrà que necessita al seu pare o mare per sentir-se be. Si la mama dona un crit i el papa surt corrent cap a ell o el nen detecta una expressio de pavor en la cara dels papas, el seu cervell liberarà la senyal d´alarma. En aquest cas, l´amigdala s´activarà i el nen sentirà immediatament pavor.

 

Tinc por, però ho controlo           . ( “el meu cervell sap que pot controlar la por)”
Tinc por, però no ho controlo.      Els meus pares m´ajuden sempre (“ Sols els meus pares                                                              poden controlar la meva por….jo no…”)
Tinc por, i els meus pares pànic….(“ Dec sentir por perquè el mon el perillós”)

En aquest sentit, independentment del punt de partida de cada nen/a, la confiança en si mateix/a depèn directament de la confiança que els seus pares depositin en ell. Si els seus pares es pasen tot el dia preocupats per la seva salut, seguretat, o benestar, el cervell del nen sols pot entendre dos coses: que el mon es perillós i que no es del tot capaç d´enfrontar-se a la vida per si mateix. Davant qualsevol desafiament o novetat, el nen sentirà en la seva amígdala una senyal d´alarma que el fara reaccionar amb por, buscant fugir del repte i amagant-se darrera la faldilla de la seva mare. Tanmateix, aquells nens els quals els seus pares han depositat mes confiança, seran capaços d´activar els circuits d´afrontament i de mantenir-los fermes inclús davant la incertesa.
Se que de vegades, actuar desde la confiança es difícil. Des d´el punt de vista dels pares, el nen es un ser depenent al que hi ha que protegir.

Situacions en les que no convé protegir al nen/a
. quan està jugant sol i entretingut
. Quan esta jugant amb altres nens7es
, Quan està interaccionant amb altres adults
, Quan ha pres una decisió sobre alguna cosa (malgrat es pugui millorar !)
. Risc de petit cop o caiguda
. Risc d´esgarrapada o ensurt
. Discussions lleus amb germans o companys

Situacions en les que si hem de protegir al nen/a
. Perill de lesió o accident
. Perill de mort
. Perill d´intoxicació
. Conductes amb agressió física
. Situacions d´abús

 

MIRALL.gif

36. P-0 MOMENTS


37. P-0 JOC HEURISTIC


38. P-0 ESPAI MONTESSORI


39 P-0 ESPAI MONTESSORI 2


40. P-0 MOMENTS


41. P-1 MOMENTS


42. P-1 LLUM


43.P-1 LLUMS APIL.LAR


44 P-1 PSICOM. FINA


45 P-2 ESTAMPACIÓ


46 P-2 LLENGUATGE


47 P-2 LLENGUATGE I MANIPUL.LACIO


48. P-2 LLENGUATGE TARDOR


49 P-2 MOMENTS


50 P-2 PATI


51 P-2 PATI


52 P-2 PATI


———————————————————————————————————

TELERIN

Oferir missatges possitius.

Altre bona estratègia per construir confiança en el nen, es oferir-li missatges positius. Com ja vam parlar anteriorment, els missatges negatius ( “ho estas fent malament”, “ets un gandul”…), no ajuden al nen a fer les coses millor, i pel contrari, poden provocar ansietat i minar la seva autoestima. Utilitzeu el reforçament: Doneu als vostres fills/es missatges positius quan se superin a si mateixos. Pot ser que estigui realitzan quelcom realment difícil, que estigui molt concentrat, que s´estigui esforçant, que doni mostres de valentia, o simplement que hagi aconseguit fer algo que no podia fer l´estiu passat…Oferir-li missatges com “Has sigut molt valent”, “T´has concentrat molt be”, l´ajudaran a confiar en si mateix. En aquest sentit, es important saber que mes que premiar el resultat lo principal es reconèixer l´actitud del nen/a.
Així, sabem que, quan a un nen/a li reconeixem el resultat, les neurones encarregades d´aconseguir recompenses, cercaran altres tasques que pugui realitzar be, perquè haurà apres que la recompensa apareix quan la tasca surt be…Així, quan el resultat no es el que esperava, el nen tendeix a evitar tasques complexes o que tinguin cert risc de fracàs, i es frustra d´una manera desproporcionada, arribant inclús a evitar tasques difícils a toda costa. Tanmateix, quan el nen/a se li reconeixen altres variables mes interessants des d´el punt de vista del que està passant al seu cervell, com per exemple , lo concentrat que ha estat, l´ingennios que ha sigut al resoldre el problema, el que ha gaudit fent-lo o l´esforç que ha posat en la tasca, el nen buscarà tasques una miqueta mes difícils i que li permetin seguir esforçant-se, superant-se i gaudint de la seva capacitat de pensar, concentrar-se i resoldre tasques.

NIÑA

La clau per tant esta en fer enfasi en l´habilitat que ha posat en practica el nen en cada moment i recolçar-lo també quan utilitzi eines que normalment no acostuma a utilitzar. Per aconseguir-ho sols heu d´estar atents mentre s´enfrenta a la tasca i fer-vos preguintes senzilles: “Com ha aconseguit obrir la caixeta?”… “Ha estat perseverant…’”….”Ingenios…?”…”Com ha estat mentre feia el dibuix…?”…”Estava atent als detalls…?”…”Concentrat:::?”…”Ha controlat no surtir-se de la linea:::?”…”Ha gaudit….?”…
No cal per tant, insistir gaire en el reforç ni fer grans aspavents. No premiar sols el resultat, i si valorar els seus esforços, concentració, o perseverancia quan així ho demostri.

 

OTÑO

 

 

53 P-0 ESPAI MONTESSORI


54 P-0 MOMENTS


55 P-1 EXPERIENCIA DE LA TARDOR


56 P-1 EXPERIENCIA DE LA TARDOR 2


57 P-1 EXPERIENCIA TARDOR 3


58 P-1 EXPERIENCIA TARDOR 4


59 P-1 EXPERIENCIA TARDOR 5


60 EXPERIENCIA TARDOR


61 P-2 EXPERIENCIA TARDOR


62 P-2 EXPERIENCIA TARDOR


63 P-1 EXPERIENCIA TARDOR


64 P-1 PSICOM. FINA. ESGUINÇAR PAPER


65 P-1 DINS-FORA COLORS


66 P-1 EXP. AMB MACARRONS I COLORS


67 P-1 MOMENTS


68 P-1 MOMENTS 2


69 P-1 PROJECTOR


70 P-1 PROJECTOR 2

 

 

CESTA
Responsabilitat

A moltes persones, la paraula “Responsabilitat” els transmet crudessa…Fins i tot, hi ha qui pregunta si no es massa aviat que un nen de 2 anys tingui responsabilitat. Sincerament, crec que no. Absolutament no ho es. Educar en la responsabilitat, es una magnifica oportunitat per ensenyar als nens a cuidar-se i a saber-se valer per si mateixos.
La responsabilitat es una manera excel·lent de desenvolupar la confiança en el nen. Tots els nens/es poden fer-se responsables de moltes tasques que concerneixen la seva educació i cura. Quant abans comenci a fer-les , menys dur li semblarà realitzar-les i mes confiança adquirirà en les seves pròpies capacitats. I, el mes interesant, es que als nens els hi encanta tenir responsabilitats ! Per ells, es una manera de descobrir coses noves i aprendre a dominar els seu entorn. Aqui a l´Escola Tic-Tac, ja ho fem !!: Ens ajuden a recollir, a guardar les joguines, llencen el mocador a la paperera, el bolquer a la bossa, van a buscar el seu abric…Vosaltres pares i mares, també podeu contribuir…!: Una vegada que arribin al cole, que siguin ells els qui entrin primer…Els podeu ajudar, infondre valor, i acompanyar-los de la ma,però que siguin ells/es sempre els qui posin el peu a classe, simplement perquè no es tasca vostra ficar-los a l´aula, sinó la d´ells entrar. Aixó, son petits exemples per que veieu que la responsabilitat es pot introduir amb petits gestos des de ben petits !!…A mesura que vagin creixent, podeu ensenyar-los a ficar la roba bruta al cistell, a recollir la tassa quan acabin d´esmorçar, o a netejar allò que embrutin (per exemple la llet a la taula)…No es cap càstig !! Si ho feu amb tota naturalitat que te el fet de que ells mateixos s´ocupin de les seves coses en la mesura en que puguin anar fent-lo (sols o amb una mica d´ajuda).
Els encantarà ocupar-se de les seves pròpies tasques i creixeran sentint-se satisfets i capaços de cuidar de si mateixos.

 

OSITO

 

71 P-0 ESPAI MONTESSORI


72 P-0 MOMENTS


73 P-0 MOMENTS 2


74 P-1 APIL.LAR AMB LLUMS


75 P-1 PANELLETS


76 P-1 PANELLETS 1


77 P-1 PANELLETS 2


78 P-1 ENGLISH


79 P-2 TAULA DE LLUM


80 P-2 PATI


81 P-2 PROJECTOR


82 P-2 PROJECTOR 2


83 P-2 PROJECTOR 3


84 P-1 ENGLISH


85 P-2 ANIVERSARI ANA


86 P-2 EXPERIMENTACIO AMB DIARIS


87 P-2 EXPERIMENTACIO AMB DIARIS


88 P-2 MURAL


89 P-2 MURAL 2


90 P-2 MURAL 3


91 P-2 PATI

 

 

OSITOS

 

Validar els seus sentiments i decisions

Es important que el nen entengui la importància dels seus sentiments. Saber que tots podem estar enfadats, tristos, contents, frustrats…en diferents situacions, es una bona font de confiança en un mateix.
Otra area important en el desenvolupament de la confiança del nen/a es la presa de decisions. Es molt habitual que molts pares i mares s´empenyin en ajudar als seus fills a prendre millors decisions. Un exemple podria ser: “Julia…que vols pel teu aniversari?…”….”Un paquet de xuxes mami….”…..” “Pero Julia, això es molt poc!…pots demanar quelcom mes gran….!”…
Distintes versions d´aquesta conversació es repeteixen cada any al voltant de les dates mes assenyalades, i el resultat sol ser el mateix: La nena que estava il·lusionada amb el seu paquet de xuxes, acaba demanant una nina que no li fa gens ni mica d´ilussió.
Moltes persones, se senten insegures a l´hora de prendre decisions…(no estan segures de si deuen dir això o allò, que dir o que fer….), i acaben convertint-se en autèntics jardiners del seu particular jardí de dubtes, indecisions i dilemes. Una part del seu cervell, sempre te clar el que vol, però hi ha altra part que els fa dubtar. En aquest sentit, el cervell es com una discussió entre el cervell racional i el emocional. El dubte quasi mai part del costat de l´emoció, sinó que sol ser un component que apareix des d´el de la raó.

En realitat sabem que la immensa part de les decisions (demanar un plat en un restaurant, triar parella, comprar una casa…), son preses pel cervell emocional; en la majoria dels casos, el cervell racional sols s´encarrega de justificar-les o de donar una rao lògica per explicar la decisió que hem pres d´una manera visceral. De fet, esta comprovat que les decisions mes encartades solen provenir del cervell emocional, mes que del racional. Tambe esta comprovat que aquelles persones que ponderen les alternatives des d´un punt de vista mes racional, solen ser mes insegures i prenen pitjors decisions. Per tot això, i malgrat pugui semblar el contrari, una bona manera d´ ajudar als nostres fills a prendre millors decisions es deixant-lo decidir: Permeteu-lo prendre decisions guiant-se pels seus instints i intuïcions i confiar en que aprendrà dels seus errors. Està clar que s´equivocarà !!….(qui no ho fa?…)…Pero lluny de prevenir cada un dels seur possibles errors, la millor estratègia consisteix en ensenyar-li a confiar en si mateix i ajudant-lo a aprendre les leccions positives i negatives que els errors comporten.

 

PERRITO

 

92 P-1 PSICOMOTRICITAT


93 P-1 ENGLISH LESSONS


94 P-1 JOC


95 P-1 SENSORIAL LLUM


96 P-2 CHLOE I INES PATI


97 P-2 PINTEM AMB RODILLOS


98 P-2 PROJECTOR


99 P-2 PROJECTOR 1


100 P-2 ADAPTACIO GUIXOS AL PATI


101 P-2 PROJECTOR


102 P-2 PROJECTOR 3


103 P-2 PINTEM AMB GUIX AL PATI


104 P-2 SENSORIAL VISUAL


105 P-2 PSICOMOTRICITAT FINA


106 P-2 HEY ARES


107. P-0 ENYA


108. P-0 ENYA


109 P-0 HIVERN. GUARNIM LA CLASSE

 

PANDILLA
—————————————————————————————————-
Per tant, la confiança es un dels majors regals que podem oferir als nostres fills/es.Un nen que creix sentint la confiança dels seus pares en ell, serà un adult que se sentirà capaç de aconseguir les seves metes i aspiracions. Eviteu sobreprotegir al nen/a, confieu en ell/a, i en la seva capacitat per desenvolupar-se plenament.

Oferiu-li responsabilitats i doneu-li suport tant en les seves emocions com en les seves decisions. Recordeu que per motivar la seva confiança, l´estratègia mes intel·ligent es evitar valorar únicament els resultats i reconèixer , en canvi, el seu esforç, concentració, valor, o gaudiment a l´hora d´afrontar una situació difícil.

 

—————————————————————————————————————————————

 

TRISTON
CREIXER SENSE PORS

La manera en la que un nen/a aprèn a afrontar les pors de petit condicionarà la seva forma de fer-ho quan sigui adult/a.

Per començar, recordem que existeixen dos hemisferis cerebrals: El esquerra es mes racional i el dret mes intuïtiu. Es en l´hemisferi dret a on es queden gravades les experiències traumàtiques. En la majoria dels casos, les pors creixen en aquesta part del cervell i viuen en aquest hemisferien forma d´imatges i sensacions. Quan l´experiencia traumàtica es petita,el nen es capaç de entendre-la per si mateix. Però si l´ensurt es mes important, el nen pot no ser capaç de processar l´experiència i apareix el que es coneix com “por irracional”

Per exemple, si un gos s´abalança bordant sobre el teu fill/a, malgrat el seu amo sigui capaç de parar-lo, el cervell del nen té dues impressions molt clares: En primer lloc, la imatge del gos atacant-lo, i en segon lloc, la sensació de pànic. Les impressions han estat tan fortes que, si no fem res per evitar-lo, poden quedar gravades en el seu cervell per sempre i el nen pot desenvolupar una por irracional als gossos.

 

La família, pot diluir aquestes impressions i desactivar aquestes imatges traumàtiques del seu cervell. L´unic que heu de fer es ajudar al teu fill a parlar del que ha vist i del que ha sentit. Quan una persona asustada parla i descriu el que ha passat, el seu hemisferi esquerrà (el que s´encarrega de parlar), comença a comunicar-se amb l´hemisferi dret. D´aquesta senzilla manera estareu facilitant que la part verbal i lògica del seu cervell ajudi a la part visual i emotiva a superar l´experiencia. Aquest procés l´anomenem “Integrar l´experiència traumàtica”.El nen, recordara el succés, però ja no el viurà amb la mateixa angoixa. Ho haurà integrat amb normalitat com una experiència desagradable del seu passat.

Quan estic asustat i no se que em passa…..→ i parlo d´allò…→ els meus dos hemisferis es communiquen entre si…→…m´entenc…→ i em sento mes tranquil

Parlar amb el nen/a d´una situació traumàtica requereix de calma, paciència i empatia. Es important ser càlid i proper en el moment de parlar amb el nen/a del succés que li ha provocat la por. El nen ha de sentir molta proximitat i que el comprenem perfectament. No cal dramatitzar, simplement estar tranquils i escoltar amb empatia intentant saber com es va sentir el nen/a en aquell moment. També es molt important repasar el relat dos o tres vegades al llarg dels pròxims dies. Quant mes processi el nen/a verbalment les imatges i impressions, mes s´integrarà l´event. Us puc garantir que quan un nen/a esta trist o espantat el que mes el pot ajudar es parlar amb una persona que ho comprengui perfectament
Als adults….ens passa el mateix !!! Ajudeu als vostres fills/es a processar amb els dos hemisferis cerebrals les experiències traumàtiques i creixeran segurs de si mateixos i sense pors.

 

ABUELA

 

 

110 P-1 SENSORIAL. LLUM


111. P-0 MOMENTS


112. P-0 MOMENTS


113. P-1 MOMENTS


114. P-1 MATERIALS I TEXTURES


115- P-2. TAULA DE LLUM


116. P-2 MOMENTS


117. P-2 MURALS


118- P-2 MURALS


120. P-1 PSICO.FINA. PINTEM AMB COLORS


121 P-2. MOMENTS. INES


122. P-2. ENS DIVERTIM!


123. P-2. LAURA I JULEN BERENANT


124. P-2 SOFIA I VALENTINA. JA PARLEN MOLT!


125. P-2 MURAL BOSC DE LA TARDOR


126. P-2 PISSARRES


127. P-2 TAULA DE LLUM


128  P-2 COM ENS DIVERTIM !


129. P-1. PSICOM. FINA


130. P-2. PSICOMOTRICITAT AL AIRE LLIURE


131. P-2. PSICOMOTRICITAT AL AIRE LLIURE


132. P-2. MURALS


133- P-2 ENS DIVERTIM !!


134. P-2 MUSICOTERAPIA


135. P-2 RITME !!


136. P-2 RITME !!


137. P-2 TALLERS


138. P-1 PINTURA AMB RODILLO

 

 

RATONES
Existeixen dues tipus de pors: les instintives i les adquirides. Les pors instintives son els que apareixen en el nen d´una forma natural, sense cap experiència prèvia que ho hagi provocat. Les pors adquirides apareixen quan una experiència prèvia condiciona que sentim por en una situació similar. Si pujat a un arbre el nen cau, pot adquirir por a les altures…o si un nen mes gran li llença sorra en el parc, pot desenvolupar por al nens desconeguts…
Davant aquestes situacions, molts pares adopten una estratègia de confrontació, animant al nen/a a enfrontar la por en aquell mateix moment, sense adonar-se de que el nen pot sentir-se com un xai llançat a una manada de llops.

Recordem….:

Per ajudar a un nen/a a prevenir i superar les pors nomes fa falta dedicar una mica de temps a parlar amb el nen i ser respectuosos i comprensius amb els seus sentiments, el temps que necessita per calmar-se i el grau d´ajuda que necessita per afrontar-los i sentir-se valent. Es un instint natural acompanyar i protegir al nen/a que experimenta por, però recordeu que podeu optar per ser el seu company de fugida o el seu company de valentia.

 

PELOTA

 

ASSERTIVITAT

Una caractiristica comú de les persones amb una bona intel·ligència emocional, es que son assertives. L´assertivitat fa referencia a la capacitat de la persona de dir el que pensa d´una manera respectuosa. La persona assertiva es capaç d´expressar el que no vol o no li agrada, i també el que si vol o si que li agrada d´una manera tan clara com respectuosa.

La persona assertiva…→ diu…→…el que vol i el que no vol…→…d´una manera…→…clara, calmada, segura i respectuosa.

 

TOBOGAN

L´assertivitat es una forma de comunicar-se amb els demes en la que ens sentim segurs dels nostres drets, opinions i sentiments, i els expressem d´una manera respectuosa amb l´altre.

L´assertivitat ofereix grans avantatges a qui l´aplica. Se senten mes segurs amb ells mateixos, redueixen la quantitat de conflictes amb altres persones i son mes eficaços a l´hora d´assolir les seves metes.
Les persones assertives, tenen alt nivell de confiança. Experimenten nivells menors d´ansietat i el seu cervell segrega menys cortisol (hormona del estress). Es per això que les persones assertives solen esser líders nats.
Quan abans s´implementi l´assertivitat en l´educacio d´un nen, mes confiança sentirà en si mateix.
L´observació de conductes assertives en els pares, sembla ser determinant. Així, si el nen observa que els seus pares s´enfronten als petits conflictes interpersonals amb claretat i respecte, desenvoluparan un estil de comunicació assertiu. L´assertivitat s´aprén a traves dels petits gestos i de les converses amb els pares que apareixen en el dia a dia. Sovint els pares intenten tot tipus d´excuses i mentides i embolics per no enfrontar-se a l´enuig dels seus fills: “no queden xuxes a la botiga” “El senyor diu que no es pot córrer al supermercat…”

Quan diem al nen/a una mentida, aquest/a aprèn a dir-les, i encara pitjor, aprèn també a que hi ha que ocultar certes coses, a no confiar en el seu criteri i a evitar parlar amb claretat. Les persones assertives, no diuen mentides, sinó que expressen les opinions i decisions tal i com les senten. Utilitzen expressions com: vull, m´apeteix, sento, crec, no vull, no m´apeteix…

Si actueu de manera assertiva amb els vostres fills, haureu aconseguit dos triomfs de molt valor: En primer lloc el nen/a aprendrà de vosaltres a ser assertiu/va. En segon lloc, t´hauras guanyat per sempre el respecte del teu fill/a. No hi ha eina mes valuosa en l´educació que el fet de que un nen/a senti respecte pels seus pares o mestres. El respecte farà que el vostre fill/a es deixi guiar per vosaltres, us respecti i depositi en vosaltres tota la seva confiança. Us ajudarà a educar-lo , i contribuirà de forma molt determinant a que pugueu construir i conservar una bona relació amb ell/a.

 

ARCOIRIS

 

En lloc de dir…………                                                                            Prova amb………..

“No es pot”                                                                                        “No vull que ho facis”
“No queden caramels”                                                            “No vull que mengis caramels ara”
“Tens que menjar-te tot”                                                              “ Vull que t´ho acabis tot”
“No funciona internet”                                                                  “No vull que entris a internet”
“Papa no pot jugar”                                                                        “ Ara no m´apeteix, carinyo”
“el senyor diu que no es pot córrer”                                           “ No vull que corris aquí”

 

————————————————————————————————————————————-

139. P-2 TECNIQUES PINTURA. BARRA. MURALS


140. P-2 TALLERS


141. P-2 PSICOMOTRICITAT FINA


142. P-2. PSICOMOTRICITAT FINA. EXP.I MANIPUL.LACIO


143. P-2. PSICOMOTRICITAT FINA. GRAFOMOTRICITAT. PISSARRES


144. P-2 PSICOMOTRICITAT FINA. ENFILAR


145- P-2 GRAFOMOTRICITAT

 

 

OSITA

Les persones poc assertives, reaccionen amb agressivitat per por a sentir-se trepitjades, o amb resignació per no sentir-se segures referent al que poden o no demanar. En ambdós casos,conèixer els nostres drets ens ajuda a sentir-nos segurs respecte al que podem dir, sentir o pensar i a fer valdre la nostra opinió davant qualsevol persona.
A continuació, veurem els principals drets de qualsevol persona, pel simple fet de ser persona. Si tu els fas valer i ajudes al teu fill/a a que creixin coneixent-los i sentint que cadascú d´aquests drets mereix ser respectat, hauràs contribuït d´una manera incalculable a que el nen/a se senti be amb si mateix/a durant la infància i mes endavant com a adult.
Aquests son els principals drets que pares i educadors hem de transmetre als petits:

Dret a ser tractat amb respecte i dignitat:
No falteu al respecte als petits ni permeteu que ningú ho faci, perquè de lo contrari, el seu cervell aprendrà que no es digne de respecte.

Dret a tenir i a expressar els seus sentiments i opinions:
Escolta les seves opinions amb atenció i interès. No perquè fer sempre el que digui, però si que es important que donis a les seves opinions el mateix respecte i la consideració que vulguis que el teu fill senti per si mateix

Dret a jutjar les seves necessitats, a establir les seves prioritats i prendre les pròpies decisions:
Presteu atenció als seus gestos i paraules. El vostre fill/a sap que comte vol que li llegiu, quan esta ple i no vol menjar mes o quan no vol fer un pla que li proposeu. Deixeu-lo decidir per si mateix, sempre que estigui en les vostres mans

Dret a dir “No” sense sentir culpa:
Tos podem tenir la nostra opinió, negar-nos a fer quelcom i no tenim perquè sentir-nos culpables. Si el teu fill no vol banyar-se un dia concret, valora si es pot passar per alt. Deixa´l prendre la decisió o marca´l el límit, però no el facis sentir culpable perquè creixerà sentint culpa i rabia cada vegada que se surti amb la seva…

Dret a demanar el que vulguin:
Tots tenim dret a demanar el que volem, sempre i quan entenguem que l´altre també es lliure d´accedir o no als nostres desitjos

Dret a canviar
Cada persona te dret a canviar d´opinió, gustos, interessos, i aficions… Respecta el dret del teu fill/a a triar quelcom diferent del que havia triat inicialment.

Dret a decidir que fer amb les seves propietats i el seu cos , mentre no es violin els drets dels demes:
Potser que el teu filla decideixi intercanviar una joguina amb un amic, o decideixi pintar-se amb un rotulador el peu. Tenim que educar als nostres petits, i no permetrem que facin quelcom que els faci mal…però….que n´hi ha de dolent que canviï una joguina per altra si els dos estan d´acord?… o en que es pinti un dinosaure al braç???….Res en absolut !!!

Dret a equivocar-se
Tots comentem errors. Ajuda´ls a entendre que no passa res si això succeeix

Dret a tenir exit
No ignoreu o visqueu amb vergonya les virtuts o èxits dels teu fill. Tots tenint dret a triomfar. Els altres nens/es també tenen les seves virtuts.. Si tu no reconeixes al teu fill/a les seves, com despres podrà fer-ho ell/a??..

Dret a descansar i asilar-se
Al igual que tu, el nen/a pot necessitar asilar-se, estar tranquil, o desconectar. Dona-li el seu espai i deixa´l estar tranquil. Segur que en una estona tornarà amb els amics.
I també…..:

Dret a….No ser assertiu !!….

VENTANA
Tots podem triar en algun moment si volem ser o no assertius… Hi ha dies en els quals ens sentim menys capaços, persones amb les quals ens sentim menys forts, o situacions en les quals la frustració ens supera i reaccionem d´una manera una mica mes agressiva del habitual. No pasa res!.

Cada situació i cada persona son diferents. Respecta el dret del nen/a a no esser sempre assertiu/va. De vegades, davant una situació d´abus, treure les ungles pot ser l´única sortida. O de vegades si sentim ansietat, no combatre per cada petit conflicte pot ser una estratègia emocional intel·ligent . Ser assertiu en condicions normals, es sense dubte la millor opció, però en la vida, no totes les situacions o persones son normals…No limitis el repertori de comunicació del teu fill/a i dona-li marge per a que en diferents moments reaccioni de manera distinta. Es petit/a. En ocasions el mes normal es que senti por. Respecta el seu dret a no ser sempre assertiu

NIÑOS (2)
Altre aspecte a tenir en compte per ajudar al teu fill a ser assertiu/va, es donar-li veu quan necessiti parlar i no pugui fer-ho

PATINAJE
L´assertivitat es un regal per a qualsevol nen/a, perquè li permetrà expressar els seus desitjos, pors o inquietuds lliurement. Us encoratjo a que a partir d´avui sigueu una mica mes assertius amb els demes, però sobre tot amb els vostres fills, que tingueu en ment els seus drets,els respecteu i els feu valer, i també que li doneu veu quan se senti dèbil o impotent. Així aprendrà a defensar-se i a demanar en cada moment el que vulgui.

146. P-2 PSICOMOTRICITAT FINA 2

147. P-2 PSICOMOTRICIAT FINA 3

148. P-2 PSICOMOTRICITAT FINA 4

149. P-2 TALLERS ESTRIPAR PAPER

150. P-2 PSICOMOTRICITAT

151. P-1 TALLERS

152. P-0 NINA

153. P-1 TEXTURES

 

 

NAVIDAD 2NAVIDAD
NAVIDAD 3

 

 

NADAL

Les tradicions, i els costums familiars, especialments en datas tan especials com el Nadal, son essencials per transmetre valors, normes, i sentiment de pertanyença a un grup.
El Nadal es una epoca de l´any carregada de costums. Any darrera any, tornem a celebrar aquests dies tan especials junt als nostres familiars i amics. Repetim tradicions socials, com els regals dels Reis, guarnim la llar, l´escola, preparem menús especials, fem brindis, intercanviem regals, cantem nadales….
A través dels rituals es transmet la cultura, els valors i les normes, la qual cosa fàcil.lita que el nen les coneixi i les interioritzi de manera implícita. Creen un sentiment de continuïtat, de cohesió i de solidaritat que contribueixen a que tothom es senti mes unit.
Malgrat els rituals es fan mes patents en dates especials, en la majoria de les families també hi ha rituals quotidians, com els dinars el diumenges, veure la televisió cada nit tots junts o donar-se un petó abans d´anar a dormir… Aquestes costums, ajuden també a que el nen/a desenvolupi una major estabilitat emocional.

 

VILLANCOS

154. P-2. FUM.FUM. FUM…ASSAIG JUST ABANS DE QUE ARRIVIN ELS PAPIS.

 

Que be que ho feia la Laura Lucia…..fins que veu entrar de sobte a tots els pares i mares…i surt fugint !!!!!….jahajaaa, !!!!!

 

 

 

155. P-2 FUM FUM…


156. P-2 FUM FUM….


157. P-1 CAGA TIÓ


158. P-2 CAGA TIÓ


159 P-2 CAGA TIÓ

PINGUINOS
159 (1). P-0 NINA. QUE GUAPA!

 

 

 

————————————————————————————————————————————-

NIEVE.jpg

—————————————————————————————————————————————–

 

SEMBRAR LA FELICITAT

“La felicidad no es algo ya hecho. Llega de tus propias acciones”
DALAI LAMA

 

Aprendre a tolerar les frustracions
Una tasca que tot nen ha d´aprendre per arribar a ser un adult feliç es la de superar la frustració.
El nen/a ha d´entendre que “NO” es una paraula comú, perquè la escoltarà moltes vegades al llarg de la seva vida. En ocasions, senzillament les coses no poden ser.( en aquest sentit l´autocontrol que abordaré mes endavant juga un important paper).

Evita colmar tots els seus desitjos
Molts estudis evidencien que no hi ha cap correlació entre la riquesa i la felicitat. Malgrat un cert benestar econòmic es necessari per evitar el sofriment que provoca la gana o el fred, està demostrat que una vegada assolits certs nivells de seguretat, els diners no donen la felicitat.
La felicitat, no esta relacionada amb el sou, la posició social o els bens materials. Es cert que quan ens comprem un cotxe nou ens sentim satisfets, però aquest “subidon” de felicitat pot durar entre uns minuts i uns pocs dies…
Evitar colmar tots els desitjos del nen, li ensenyarà tres coses que l´ajudaran a ser mes feliç en la vida: En primer lloc, que la felicitat, no es pot comprar. En segon lloc, que a la vida no podem tenir tot el que volem. I en tercer lloc, que les persones se senten feliços per com son i per com se relacionen amb els demes.

Ajuda´l a cultivar la seva paciència
Es pot començar des de ben petit… quan per exemple hagi de prendre el pit o es senti incomode per algun motiu, en lloc de atendre´l amb urgència, confia en la seva capacitat d´esperar. No visquis el seu plor amb angoixa, perquè sols li ensenyaras que experimentar frustració es realment angoixós. Aten-lo el mes aviat possible, però amb tota la calma i la confiança que et dona saber que el teu bebè pot suportar una miqueta de frustració. A mesura que creixi, pots ajudar-lo a gestionar millor la frustració ensenyant-li a respectar els límits, especialment en quant al temps. Es bo que el seu cervell aprengui que deu esperar certs moments o torns per aconseguir allò que vol. En aquest sentit, pots ensenyar-li que abans de treure una joguina, ha de guardar l´anterior, que abans de menjar ha de rentar-se les mans, que abans de pintar ha de recollir la taula, i que abans d´aconseguir aquell regal tan desitjat, tindrà que esperar al seu aniversari. Segurament, ho viurà amb certa frustració, però també aprendrà a esperar les coses amb il·lusió , que es altre característica mes de les persones altament feliços

.
Dirigeix la seva atenció cap a lo positiu
No hi ha millor recepta per cultivar la infelicitat que pensar constantment en les coses que no tenim. Les persones que se senten desgraciades, tendeixen a dirigir l´atenció a allò que els molesta o els entristeix. Les persones felices, tanmateix, dirigeixen la seva atenció a aquelles coses que son positives.

Afortunadament, els hàbits d´atenció es poden canviar
No es tracta de negar els seus sentiments, però pot escoltar-lo amb empatia i a la vegada ajudar-lo a pensar positivament i explicar-li que les persones que es fixen en el que no tenen se senten tristes , i aquelles que es fixen en el que tenen se senten contentes i afortunades
Podeu practicar cada dia amb els vostres fills/es demanant-los que us digin tres coses bones que han tingut en el dia. Això els ajudarà no sols a fixar l´atenció en el costat bo de les coses , sinó que a vosaltres us ajudarà també a assabentar-vos de quines coses son realment importants per ells.

Cultiva l´agraïment
Els estudis demostren que les persones que diuen “gracies” sovint i que se senten mes agraïdes, assolen majors nivells de felicitat. L´agraïment ajuda a parar l´atenció en el costat positiu de la vida
Ajuda´l a enganxar-se a activitats gratificants

 

 

PERRITO

 

160. P-2 EXPERIMENTACIÓ AMB NEU


161. P-0 ESTIMUL.LACIÓ


162. P-2. PSICOM. FINA. TALLERS


163. P-2 TALLERS. COTÓ


164. P-2 TALLERS


165. P-2 MUSICOTERAPIA. MUSICA I RITME !


166. P-2. SENSORIAL VISUAL


167. P-1 PSICOMOTRICITAT FINA


168. P-2 PROJECTOR


169. P-2 PSICOMOTRICITAT. SOM ANIMALS!!


170. P-2 PSICOMOTRICITAT. SOM ANIMALS!


171. P-2 EXPERIMENTACIO AMB FARINA

 

PARAGUAS

Respecta els moments en el que el teu fill/a està entretingut dibuixant, ordenant les joguines, construint coses o mirant contes, doncs la capacitat d´abstraure´s i de perdre la noció del temps es molt valuosa des
d´el punt de vista de la felicitat.
Aiximateix, podeu ajudarlo a allunyar-se d´aquelles coses que no li agraden o que li fan sentir mal. De vegades, els nens/es s´obsesionen amb un amic que no els tracta del tot be…Podeu animar-lo a jugar amb nens amb els que gaudeixi sense sentir-se mal i ajudar-lo a entendre que no se sent be amb aquell nen que el tracta malament. Saber triar les amistats es també clau per el benestar emocional

 

NIÑOS

 

Recordeu:
Sembrar la felicitat:
Cultivar la paciència
Agraïment
Reconeixer èxits i capacitats                                        OSITOS APUNTANDO
Superar pors
Acceptació
Vincle
Tolerar la frustració
Pensar en positiu
Temps per explorar                          Empatia
Confiança
Seguretat
La felicitat, es una conjunció de caràcter, seguretat, confiança, capacitat de defensar els nostres drets i una mirada positiva a la vida. Podeu contribuir a que el vostre fill/a construeixi un estil de pensament positiu ajudant.lo a sentir agraïment per les petites coses de cada dia, a treure una lectura positiva del seu dia, i sobretot a cultivar la seva paciència i la seva tolerància a la frustració.

 

————————————————————————————————————————————-

172. P-0 EMMA


173. P-1. JOC COMPARTIT. PETITS GRUPS


174. P-2 RACONS DE JOC


175. P-0 ESTIMULACIÓ GRUIXUDA


176. P-2 MUSICOTERAPIA


177 P-2 SENSORIAL I LLUM


178 P-0 ESTIM.AUDITIVA I VISUAL


179. P-1. ESTIMULACIÓ SENSORIAL AUDITIVA


180. P-0 ESTIMULACIÓ


181. P-2 MUSICOTERAPIA

182.  P-2 TAULA DE LLUM

——————————————————————————————————————————–

By :Paloma R. Pardo. Psicòloga Clínica. Col. 14262.
———————————————————————————————————————————–

 

MONTESSORI.PINTAR AMB XOCOLATA

 

LA CONFIANÇA I   L´ACCEPTACIÓ. ESTIMA AL TEU FILL/A TAL I COM ES: ÚNIC, MERAVELLÓS, SINGULAR I INCOMPARABLE.

 

Resultado de imagen para DIBUJITOS DE NIÑOS FELICES

(cançó “Solamente tu. Pablo Alboran”)

 

“Si logras algo distinto de lo que realmente puedes llegar a ser, seguramente solo llegarás a ser INFELIZ.

                                                         Abraham Maslow                  

 

La necessitat de protecció de l´esser humà  nounat és absoluta. Cap altre mamífer necessita de tanta protecció com un bebé . Això fa que en la ment del molts pares el seu fill /a es dibuixi com un ésser fràgil  i depenent.

Malgrat això, cada esser humà està programat amb l´empenta necessària per a conquistar la seva autonomia i felicitat.

El concepte de que l´èsser humà te una tendència natural a desenvolupar-se plenament, és una premisa ben estesa i acceptada en el mon de la Psicologia i la Pedagogia.També és un principi bàsic de la Biologia: Si res ho impideix, ots els èssers vius tenen una tendència natural i crèixer  a desenvolupar-se plenament i alcançar tot el seu potencial. Els vostres fills també.

VIDEOS.-

VIDEO 1

VIDEO 2

VIDEO 3

VIDEO 4

VIDEO 5

VIDEO 6

VIDEO 7

VIDEO 8

VIDEO 9

VIDEO 10

VIDEO 11

 

En terra fèrtil i amb aigua, una semilla de roure anirà creixent d´una manera imparable, engrossint i estirant el seu tronc, desplegant les rames i obrint les fulles fins a assolir la majestuositat d´un roure adult.

Un ocell,desenvolupara el seu plomatje, la força en les ales i la destressa en el bec per poder volar, caçar cucs i fer el seu niu…

Un cirerer, el desenvolupament ple es tradueix en el floriment i en oferir cireres. Per un guepard, desenvolopar-se plenament significa còrrer més ràpid que qualsevol altre animal….en el cas d´un esquirol, significa ser capaç de tenir una madriguera i fer àplec de fruits secs pel hivern…

Pel èsser humà, assolir el potencial té connotacions que impliquen una major evolució que en les plantes o animals…malgrat  que el principi de desenvolupament és el mateix.

Donat que el teu fill/a té un cervell complex, que li permet sentir i pensar, desenvolupar relacions socials i assolir metes, la seva naturalessa li demana una mica més que a un ocell…

El cervell humà mostra una tendència natural a sentir-se be amb si mateix i amb altres persones, a buscar la felicitat i a trobar sentit a la seva existència.(autorrealització).

D´acord amb Maslow, assolir el nostre potencial significa sentir-se bé amb les altres persones, amb un mateix, i arribar a assolir un estat d´harmonia i satisfacció plena.

En aquest sentit, Maslow va ilustrar aquesta tendència al desenvolupament com una piràmide de necessitats bàsiques.

Resultado de imagen para dibujo de piramide de maslow

Com ilustra la imatge, al igual que un arbre necessita d´unes condicions mínimes per creixer i desenvolupar-se (terra ferma, aigua, llum del sol, i espai per creixer), el cervell del vostre fill/a també necessita d´uns requissits bàsics. En el ser humà, la terra ferma equival a una seguretat física que li proporciona el fet de creixer amb les necessitats bàsiques d´alimentació, descans e higiene cobertes, així com un entorn de seguretat lliure d´amenaçes o maltractaments (segon nivell). El tercer nivell,(l´aigua amb la que es rega el cervell), és l´afecte d´un entorn (pares, avis, familia, escola) afectuós que protegeix i nutreix emocionalment al nen i faciliten que assoleixi una bona autoestima. En quart lloc, de la mateixa forma que l´arbre necessita d´espai per desenvolupar-se, el nen necessita de la confiança i de la llibertat dels pares, ja que si no, el seu talent i el desitg d´explorar pot acabar ofegat per la inseguretat i la falta d´espai que li transmeten els pares.

Finalment, així com les branques de l´arbre s´estiren per alcançar els raigs de sol, el cervell del nen/a busca de manera natural estímuls que li permetin explorar, jugar, experimentar i descobrir el mon dels objectes i les persones que l´envolten, en busca sempre d´un desenvolupament ple.

VIDEOS.-

VIDEO 12

VIDEO 13

VIDEO 14

VIDEO 15

VIDEO 16

VIDEO 17

VIDEO 18

VIDEO 19

VIDEO 20

Vull enfatitzar per tant, el paper de la CONFIANÇA. Recordeu que el vostre fill/a és com un arbre programat per creixer i desenvolupa-se plenament.

 

Resultado de imagen para dibujos de arboles

Encara no  sabem  quin tipus d´arbre arribarà a ser… Amb els anys, arribareu a descobrir si el teu fill serà un imponent secuoya, un pollancre solitari, un cirerer ple de fruits, una resistent palmera, o un majestuòs roure….

En el que si has de confiar és en que el cervell del teu fill/a està programat per desenvolupar-se plenament i assolir tot el seu potencial. En la gran majoria dels casos, vostra principal tasca serà precisament aquesta: CONFIAR.

VIDEOS.-

VIDEO 21

VIDEO 22

VIDEO 23

VIDEO 24

VIDEO 25